Article de Carme Poveda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’ocupació resisteix: ¿ens estarem tornant alemanys?
S’està preveient que les empreses ajustaran la seva activitat a la menor demanda amb una reducció de les hores treballades i no amb acomiadaments
Fa uns dies, el Banc d’Espanya va actualitzar les seves previsions econòmiques. Hi ha una dada que ha passat desapercebuda en els principals titulars i que al meu entedre és molt important: la taxa d’atur. Segons el banc, el PIB de l’economia espanyola moderarà el seu creixement des del 4,5% el 2022 fins a l’1,4% el 2023, però la taxa d’atur es mantindrà constant, entorn del 12,9%. ¿Quin tipus de miracle explicaria que en un moment d’intensa frenada del creixement econòmic el mercat laboral pràcticament no es vegi afectat?
La resposta cal buscar-la, en primer lloc, en la diferència entre persones ocupades i hores treballades. Segons les previsions citades, el nombre de persones ocupades no es veuria gaire afectat per la crisi energètica, però, en canvi, les hores treballades passarien de créixer un 4% el 2022 al 0,8% el 2023. Per tant, s’està preveient que les empreses ajustaran la seva activitat a la menor demanda amb una reducció de les hores treballades i no amb acomiadaments. Això demostra, primer, que les empreses preveuen que la crisi serà curta i volen estar preparades per quan l’activitat es recuperi, i segon, que han après que els ertos són una bona pràctica en moments de caiguda temporal de l’activitat. Just el contrari del que ha passat tradicionalment al nostre país durant les crisis econòmiques, quan ràpidament es produïen importants reduccions en l’ocupació que afectaven sobretot els contractes temporals.
Entretots
¿Ens estarem tornant alemanys? Alemanya ja va aplicar els ertos durant la crisi financera de 2008 i això li va permetre superar la crisi amb pocs costos socials. Des de la crisi de la covid, l’economia espanyola ha començat a utilitzar aquesta mesura, tot i que ja estava regulada a l’Estatut dels Treballadors, i sens dubte ha sigut clau per suavitzar l’impacte de la pandèmia en el mercat de treball. En el pla de mesures de resposta a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, aprovat pel Govern de l’Estat el mes de març passat, s’animava les empreses amb dificultats per l’elevat preu de l’energia a utilitzar el mecanisme dels ertos alhora que es prohibien els acomiadaments per aquesta causa a empreses que rebessin qualsevol tipus d’ajuda pública. Cada vegada són més les empreses industrials que estan aplicant els ertos. A Catalunya, al setembre, hi havia 2.457 persones en erto per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de la producció (els anomenats ETOP), de les quals gairebé mil pertanyien al sector industrial (concentrades en els sectors de l’alimentació, automoció, fabricació de productes metàl·lics i arts gràfiques).
Una segona explicació a la divergència que s’observa entre l’evolució del PIB i l’ocupació té a veure amb la caiguda de la productivitat. Els sectors que estan creant més ocupació actualment,impulsats pel turisme, són els que més van acusar la crisi de la covid, sobretot la restauració, el comerç i l’oci, uns sectors que es caracteritzen per tenir una baixa productivitat laboral. En canvi, els sectors industrials que tenen una major productivitat són precisament els més afectats per la crisi actual de subministres i inflació energètica. Així doncs estem creant ocupació en sectors de baixa productivitat i això es tradueix en un menor creixement del PIB. El resultat és una aparent contracció. Mentre que l’economia s’apropa a l’estancament, encara hi ha moltes empreses que no troben personal. Les pitjors condicions laborals associades a algunes feines en la restauració o el comerç, com ara,jornades llargues i caps de setmana laborables, ha fet que moltes persones decidissin canviar de sector i millorar les seves condicions aprofitant la reobertura de l’economia després de la pandèmia. Segons l’enquesta de Clima Empresarial de l’Idescat i la Cambra, el 25% de les empreses catalanes diuen que la manca d’obra adequada limita la seva marxa del negoci.
Aquesta forta demanda de personal en alguns sectors serveis ens porta a un tercer factor a tenir en compte, que és l’augment de la població activa. Immigrants, joves o persones que estaven “desanimades” s’incorporen al mercat laboral davant l’expectativa de trobar feina i això té un efecte contenció en la pujada de la taxa d’atur (perquè augmenta el denominador de la ràtio).
En definitiva, no sembla que l’economia espanyola s’estigui tornant alemanya però de ben segur que l’ús de la flexibilitat interna per part de les empreses a través de les hores treballades és una bona notícia per evitar que la caiguda de l’activitat tingui efectes importants i immediats sobre la taxa d’atur.
