La ceràmica de Llaneza

Però hi havia una cosa que el tenia com boig. Em va explicar, feliç i orgullosíssim, que l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, li havia concedit la medalla d’or de la ciutat de la ceràmica juntament amb Pau Torres i Sebastián Mora. Quan vaig penjar el telèfon, el meu cap es va aturar un instant en allò, en l’alegria que li brollava davant del reconeixement, pressentint que em faltava una peça que ell va evitar revelar-me.

Al fer públic poc després que patia leucèmia, vaig entendre més aquella il·lusió i només vaig desitjar amb força que pogués disfrutar de la seva medalla d’or, com així va ser, el mes de juny.

En la història del Vila-real

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Llaneza és l’home més important en la història del Vila-real, perquè va ser ell qui va fer el millor fitxatge ‘groguet’ el 1997, quan va possibilitar l’arribada de Fernando Roig al club com a màxim accionista. El seu mèrit va ser treballar de manera incansable i encertadíssima per al club, sabent ocupar el seu lloc després de l’arribada del nou propietari. Roig i Llaneza es van convertir en una dupla extraordinària que va portar el club on és, i les seves dues semifinals de Champions i el seu títol d’Europa League van ser el millor exemple d’una feina molt ben feta sobre unes bases sòlides. Quina picada d’ullet aquesta semifinal de maig...

No vaig tornar a parlar amb Jose Manuel tret de per missatge, m’esgarrifa acomiadar-lo un mes després de la mort de la seva dona. Allà on sigui recordarà aquella nit al Camp Nou amb Craioveanu estel·lar, quan el Vila-real va guanyar 1-3 i va sortir a les televisions de mig món anunciant que una cosa molt gran es coïa a la terra de la rajola. A reveure, estimat José Manuel, la millor ceràmica es va temperar al teu forn.