Àgora | Article de Jordi Mir Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Eliminar les barreres d’accés a la universitat
En la llei orgànica del sistema universitari, actualment en tràmit, hi ha una declaració en favor de l’equitat en l’accés a la universitat, però es troben a faltar mesures que permetin desplegar polítiques concretes contra les barreres habituals
Encara avui, no són poques les persones que són les primeres de la seva família a arribar a la universitat. Encara avui, són excepcionals els casos d’estudiants que arriben a la universitat provinents de determinats barris i localitats. L’explicació: les barreres que dificulten l’accés a la universitat. Ara que s’està tramitant la LOSU, la llei orgànica del sistema universitari, no s’hauria de perdre l’ocasió de portar a la nova llei mecanismes que contribueixin a evitar que aquestes barreres impedeixin o dificultin l’accés als estudis universitaris.
Caldria pensar en la injustícia que suposa per a aquests sectors de la societat no poder aprofitar tot el que els oferiria el pas per la universitat. Les persones que poden estudiar a la universitat es vacunen contra la pobresa i aconsegueixen una trajectòria laboral més estable, menys precària i amb millors ingressos. La pobresa ens pot afectar sempre, però afecta molt menys les persones universitàries. Mentre que més del 60% de persones que pateixen pobresa no han passat dels estudis obligatoris, no arriben al 15% les que tenen estudis universitaris. D’altra banda, el biaix socioeconòmic en l’accés a la universitat constitueix un desaprofitament del talent de les persones que podrien i voldrien estudiar però no s’ho poden permetre, la qual cosa impedeix un desenvolupament ple de tota la potencialitat de les nostres societats.
Entretots
En la LOSU hi ha una declaració a favor de l’equitat en l’accés a la universitat, però es troben a faltar mesures que permetin desplegar polítiques concretes que actuïn en contra d’aquestes barreres que ho impedeixen o dificulten. Una d’elles és el preu de la matrícula. Fa anys que el moviment estudiantil insisteix en la necessitat de reduir preus, i en els últims dos anys s’ha aconseguit. Però l’alumnat continua reivindicant avançar cap a la gratuïtat i les beques salari. Convindria veure què es pot incloure en la nova llei. Les recents limitacions de preus es limiten a les primeres matrícules de graus i màsters habilitants. Aquesta mesura, que s’ha de valorar positivament, no és suficient, ja que deixa fora més del 90% dels màsters i genera inequitat, perquè només qui té possiblilitats es pot permetre repetir una assignatura, de manera que les persones amb pocs recursos econòmics que arriben a la universitat estudien majoritàriament carreres que consideren més fàcils per evitar les recàrregues econòmiques de les segones matrícules.
Ara bé, les barreres econòmiques no es limiten al preu de les matrícules. També tenen a veure amb la dedicació econòmica que comporta estudiar: deixar de treballar, desplaçaments, residència, alimentació... Les residències i els menjadors públics universitaris gairebé han desaparegut, és una nova barrera. Ben al contrari, el mercat de les residències universitàries privades ha crescut significativament en els últims anys. Algunes universitats públiques han trobat en la mercantilització d’aquest patrimoni un recurs per combatre problemes de finançament.
Finalment, convé tenir present que no totes les barreres són econòmiques ni la seva solució significa una gran inversió. L’actual ministre d’Universitats, Joan Subirats, ho sap bé, perquè com a tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat a Barcelona va contribuir a impulsar el projecte Prometeus, una iniciativa d’acompanyament i mentoria que ha portat a la universitat persones de barris i condicions socioeconòmiques precàries que fins aleshores pensaven que no era lloc per a elles.
Els països que fan una aposta decidida per la formació de la seva societat busquen oferir matrícules gratuïtes o de preu reduït, un potent sistema de beques i polítiques que facilitin la residència fora de casa, els desplaçaments i la manutenció. Sabent que accedir als estudis universitaris té efectes tan positius, és responsabilitat d’una societat democràtica contribuir a l’accés universal: la universitat no pot ser un privilegi. En el moment d’elaborar aquesta nova llei, és necessari avançar al màxim en democràcia, justícia i equitat.
