Atrapats al carrusel del Brexit

Des que Cameron guanyés aquella elecció i prometés un referèndum sobre la pertinença a la UE, el país ha conegut quatre primers ministres i set responsables de finances. En uns dies, un cinquè primer ministre succeirà la dimitida Liz Truss, que s’emporta de Downing Street la medalla d’haver sigut la líder en la història britànica que ha passat menys temps al comandament: 44 dies.

Truss va arribar al càrrec amb la promesa de convertir el Regne Unit en un país amb impostos baixos i alt creixement econòmic, una equació avalada sobre les «llibertats que ha portat el Brexit». Tan aviat com Truss va anunciar el seu pla d’impostos, els mercats internacionals es van posar en alerta al vaticinar un empitjorament de la inflació (que ronda el 10% i és la més alta des del 1982) i uns comptes públics insostenibles. El matí del 26 de setembre, la lliura esterlina va fregar el dòlar, el seu valor més baix en quatre dècades.

És temptador pensar que la pandèmia, i ara la crisi energètica propiciada per la invasió russa, són les culpables del carrusel de fantasia que desborda la política britànica. Al cap i a la fi, vivim temps excepcionals i no sembla una feina fàcil posar-se al capdavant. Però no és casual que sigui l’economia britànica la que menys creix d’entre els membres del G-7. També és una cosa sospitosa que el 2016 la mida del PIB del Regne Unit representés el 90% de l’alemany, i avui sigui del 70%.

«No et pots quedar amb el pastís i menjar-lo alhora», diu un proverbi anglès que es repeteix una vegada i una altra des que les elits que han propiciat la separació britànica insisteixen que és possible desintegrar l’economia britànica d’un bloc com la UE i alhora prosperar com si no hagués passat res. La percepció de vida en un món màgic ha instal·lat els processos de decisió a Downing Street des de fa uns anys, però els cop de volant de realitat –l’últim propiciat pels mercats fins a tallar el cap de Truss– mosseguen a cada estona.

S’ha posat en marxa la campanya per elegir el successor de Truss. Té possibilitats Rishi Sunak, l’exministre d’Economia que Truss va derrotar en les primàries del partit. Sunak té l’avantatge d’haver alertat amb detall sobre la reacció dels mercats en cas que la dimitida primera ministra posés en marxa el seu pla de reducció d’impostos. Però li pesa ser vist per alguns en el seu partit com el causant de la decapitació política de Boris Johnson, que ara amenaça de tornar al número 10 de Downing Street.

Notícies relacionades

Dimiteix la ministra britànica d’Interior, Suella Braverman

Twitter era una cerveseria de Múnic

Sigui qui sigui el guanyador de la contesa exprés per succeir Truss, sembla inquietant que per segona vegada en unes quantes setmanes el grup parlamentari ‘tory’ i uns milers dels seus militants decideixin qui lidera el país sense eleccions generals pel mig. Com suggereix un editorial del ‘Financial Times’, aquest procés no només «ignora el creixent dèficit democràtic del país, sinó també la falta de competència demostrada pel seu lamentable govern».

La tasca de recuperació de la credibilitat britànica entre els mercats i la comunitat internacional necessitarà bastant més que elegir un nou líder. «Si el país sembla comportar-se com un mercat emergent amb un govern caòtic, els inversors et tracten com a tal», deia l’esmentat editorial. La preocupació a Brussel·les i altres capitals per la falta d’estabilitat al Regne Unit és genuïna, sobretot en un complicadíssim clima de confrontació amb Rússia. L’hivern serà llarg i la unitat occidental hauria de disposar d’un Regne Unit amb el qual es pugui comptar.