Àgora | Per Manel Hernàndez Montuenga Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Plans de pensions d’ocupació simplificats: una oportunitat a aprofitar
Una de les alternatives per garantir un nivell d’ingressos per a les persones és la coexistència d’un sistema públic de pensions amb el foment dels sistemes de previsió privada.
L’Índex de Preus de Consum (IPC) és la dada més utilitzada en la negociació col·lectiva per revisar l’increment salarial acordat als convenis. Amb aquest, s’aconsegueix relacionar l’evolució de les retribucions de les persones treballadores amb la dels preus d’una cistella d’articles de consum, utilitzant una dada elaborada per l’Administració.
Amb una previsió de tancament de l’exercici 2022 d’un increment de l’IPC del8,5%(a data de redacció del present article), s’auguren dificultats per a l’aplicació de les clàusules d’increment salarial i de la seva revisió als convenis vigents i en els de nova negociació. Les causes són fàcilment identificables: l’impacte del preu de l’energia i una debilitació generalitzada de la demanda, tot això en un context d’incertesa agreujat pel conflicte bèl·lic a les fronteres de la Unió Europea. En definitiva, la revisió salarial dels convenis pactats i la negociació de nous convenis col·lectius poden trobar dificultats, a l’estar en un context inflacionari no vist en les últimes dècades.
Afrontar el compromís que suposa, d’una banda, garantir la viabilitat de les empreses i, de l’altra, el dret de les persones treballadores a rebre un salari just, suposarà haver d’aplicar solucions creatives que puguin satisfer els interessos de les dues parts i aconseguir així el desitjat acord, que eviti la conflictivitat social.
Una oportunitat per a això la brinda la llei 12/2022, de 30 de juliol, de regulació per a l’impuls dels plans de pensions d’ocupació. En aquesta es constata la preocupació del legislador pel baix impacte que té la previsió social voluntària a Espanya, i per això, s’efectuen una sèrie de modificacions legislatives amb l’objectiu de fomentar aquest instrument.
Entre les novetats contemplades en l’esmentada llei destaca la possibilitat que la negociació dels convenis col·lectius d’àmbit sectorial promogui plans de pensions d’ocupació simplificats, que podran ser d’aplicació obligatòria a les empreses adherides a aquest.
Entretots
Si bé aquesta possibilitat pot aparèixer d’entrada com un cost més gran per a les empreses, l’escenari actual permet també veure-ho com una oportunitat, per derivar la revisió salarial en dos conceptes diferenciats: d’una banda, l’increment de salaris i, de l’altra, l’aportació empresarial al nou sistema de previsió social.
L’avantatge addicional que presenten els plans de pensions d’ocupació simplificats, i que mereixen una valoració detallada, són els incentius regulats en la llei per fer atractiu aquest sistema. Així, destaquen, entre altres mesures, que les persones treballadores es beneficien d’una reducció en la seva base imposable general de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, derivada de les aportacions que faci l’empresa a aquest sistema. Per la seva banda, les empreses podran aplicar una nova reducció de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, més una nova deducció en la quota de l’Impost de Societats.
Les empreses i persones treballadores tenen així l’oportunitat d’explorar una nova possibilitat en la negociació de convenis col·lectius que serveixi per diferir una part del salari al moment de la jubilació. Possibilitat que el legislador ha volgut fomentar davant les dificultats lògiques que el sistema de la Seguretat Social té per perviure en el futur en la seva configuració actual.
El model de protecció davant la situació de jubilació de la Seguretat Social actual està basat en el sistema de repartiment intergeneracional, que suposa, simplificadament, que les prestacions actuals es cobreixen amb les contribucions presents. I per això, circumstàncies com l’esperança més gran de vida, i les carreres professionals més curtes, tensen el sistema actual i evidencien greus dificultats per garantir la seva viabilitat futura. Per tant, una de les alternatives per garantir un nivell d’ingressos per a les persones és, sens dubte, la coexistència d’un sistema públic de pensions amb el foment dels sistemes de previsió privada.
En resum, la nova regulació dels plans de pensions d’ocupació, dissenyada per fomentar la seva difusió més gran i aconseguir un complement al sistema de pensions públiques, pot passar a ser un element important en la negociació col·lectiva, arribant a matèries potser no previstes com la quantificació dels salaris, i l’import dels seus increments. Oportunitat que, sens dubte, no s’ha de deixar passar.
