Article de Rafael Vilasanjuan Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El dilema dels ‘tories’
Només un ortodox de l’economia com Sunak pot desemmascarar la mentida sobre la qual s’està muntant un Estat ruïnós amb el pretext que sols s’està millor
Pocs conservadors britànics plantegen aquests dies de lideratges trencats el temps que podrà aguantar el pròxim primer ministre. Entregats com estan a esgotar el poder, no han caigut en una qüestió senzilla: ¿què és més necessari, un líder del partit o algú que pugui tirar endavant el país? Per legitimar-se dins el partit fa falta un perfil obertament liberal en l’àmbit econòmic, restrictiu en el social i autoritari pel que a les fronteres, a més de ser obertament euroescèptic. El país necessita precisament el contrari.
De la mà de l’extrema dreta nacionalista els ‘tories’ van guanyar, però el post Brexit se’ls ha entravessat i tornen a estar obligats a triar entre seguir el camí marcat o fer un tomb de 180 graus. Per començar, està en joc la mateixa idea que sortir de la Unió era recuperar sobirania. Recuperen els recursos que abans feien servir a Europa, però Escòcia, que no vol ser fora, no trigarà a plantejar un altre cop la ruptura. No és l’única amenaça, els gal·lesos comencen a comprovar que el projecte del Regne Unit tampoc els convenç i a Irlanda la frontera és un problema. Amb el final del regnat d’Isabel II, l’única que mantenia certa cohesió, el regne està encara més ferit.
El més lògic seria plantejar unes eleccions generals, però sense lideratge els ‘tories’ volen resoldre internament i en temps rècord quin perfil s’acostarà al precipici. No sembla que la conjura dels conservadors, sense un canvi en el programa, pugui durar gaire temps. Davant la ironia de la tornada de Boris Johnson, Rishi Sunak sembla l’única alternativa possible. Només un ortodox de l’economia com ell pot desemmascarar la mentida sobre la qual s’està muntant un Estat ruïnós amb el pretext que sols s’està millor. Fan falta urgentment més de mig milió d’immigrants per cobrir llocs crítics, polítiques socials per mantenir el consum dels més vulnerables i obrir una relació especial amb la UE. ¿Salvar el país o el partit? Aquest és el dilema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
