La necessària racionalització del patrimoni (immobiliari) públic

El patrimoni públic té un enorme potencial a l’hora de dinamitzar l’activitat urbanística, que no sempre s’està aprofitant. L’informe de fiscalització operativa sobre l’eficiència en l’ús dels immobles de la Seguretat Social, elaborat pel Tribunal de Comptes, assenyala que el 21% dels seus immobles està buit o sense ús, una situació que ha suposat despeses i inversions de 143 milions d’euros. Per treure més rendiment a aquest patrimoni i posterior retorn és imprescindible que guanyi en eficiència, tant del seu ús com en matèria de sostenibilitat. La descarbonització dels nostres equipaments, imprescindible per al progrés de la nostra economia i de la nostra societat, i els fons Next Generation són una oportunitat per accelerar aquest procés.

En el cas d’Espanya, s’ajunten dos elements que expliquen la urgència d’impulsar la racionalització del patrimoni. El nostre país té un dels parcs públics més envellits del continent. S’estima que més de la meitat de les vivendes, seus administratives, centres de salut i escoles tenen una antiguitat de més de 40 anys i necessiten una rehabilitació urgent. Entre altres raons, s’explica perquè fins als anys 80 no es disposava d’una normativa que regulés les condicions tècniques d’aquests actius, de manera que té una gran capacitat de millora i necessita modernitzar-se cap a estàndards més ecològics. En aquestes circumstàncies, es podria fins i tot plantejar que una reforma pot ser costosa i compensaria la venda de l’immoble a un operador privat de lísing, però aquesta reflexió necessita ser valorada en profunditat. Des d’ACI, la nostra recomanació és no prendre decisions precipitades i treballar en un projecte de consultoria ‘ad hoc’ per veure quina és la millor solució en cada cas.

Per dur-ho a terme, la nostra proposta és que aquesta necessària racionalització del patrimoni es posi en marxa a través de fórmules de col·laboració consensuada publicoprivada. El nostre sector ha mostrat fortalesa i resiliència davant situacions adverses i es postula com un soci segur en el ressorgiment del patrimoni immobiliari.

Per a aquesta tasca tan estratègica, disposem de diverses eines que ens proporciona l’avenç tecnològic, el desenvolupament de les fonts renovables i mesures de flexibilitat d’usos i sòl.

La digitalització, que s’implanta gradualment en l’administració, agilita els processos burocràtics i tràmits i implica mecanismes d’automatització i control, com la internet de les coses, la domòtica i el ‘big data’, que fan que la nostra vida pugui guanyar en confortabilitat i seguretat.

Rehabilitar energèticament el patrimoni construït és una acció a la qual hem de dedicar els nostres recursos i esforços. Els edificis són, en el dia d’avui, responsables de gairebé la meitat de l’ús global d’energia i generen aproximadament un 40% d’emissions de gasos amb efecte hivernacle. Les energies renovables són instruments que podem utilitzar per optimitzar les instal·lacions. La tendència és arribar a generar més energia de la que el consumidor necessita i generar un excedent que pugui ser reutilitzat en el mateix immoble o fins i tot subministrat a la xarxa de distribució.

Notícies relacionades

Espanya rebrà 7.700 milions d’euros més del Next Generation pel seu menor creixement econòmic

Una perillosa escalada en espera de Trump

Un altre mecanisme pràctic i útil per poder guanyar en sòl edificable seria un augment del suport públic a l’hora de flexibilitzar el seu ús. La realitat és que falta superfície per construir i la que hi ha disponible de vegades té un preu no competitiu. La cessió de més sòl públic per a projectes publicoprivats contribuirà a pal·liar la falta d’oferta, especialment en grans ciutats i zones de costa.

La rehabilitació d’espais que, en ocasions, deriva en tota una actuació regenerativa de la ciutat requereix una inversió important que sempre cal veure a llarg termini, ja que la rendibilitat econòmica arribarà més aviat que tard, mentre que el benefici social ja és una realitat des del principi de la seva transició ecològica. Amb la reestructuració del patrimoni es fa un ús responsable dels recursos i es guanya en eficiència i estalvi energètic.