Sembla una tonteria Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
22728719 l /
Discuteixes, t’enerves, eleves la veu, i quan passa la tempesta, lentament et calmes, i més lentament encara oblides el desacord. Estàs per a un altre. Impossible no sentir-se viu durant una discussió. Potser és un dels grans moments del dia, en el sentit que et fa sentir despert, expressiu. T’entona. Quan arriba la baralla, el dia acaricia el sostre. No convé abusar-ne, és clar. Seria com abusar del sostre, una cosa que sona bastant absurda.
¿Hi ha millors i pitjors hores per discutir? ¿Quan es recomana armar-la? La baralla domèstica és una cosa molt personal. Potser depèn del gust. O de l’afartament acumulat. Sembla imprudent col·locar la discussió en una hora molt primerenca. Despertar-se és una lenta operació que no s’esgota obrint els ulls i aixecant-se del llit. Pot durar un parell d’hores, i s’agraeix cert repòs, fins i tot silenci. Si no sonés displicent, en aquells instants delicats del matí jo saludaria sempre amb un «Bon dia; calla».
Entretots
No sembla prudent col·locar el llistó gaire amunt a primera hora. Les expectatives són un material sensible. Discutir aviat amenaça amb què la resta de la jornada cobri aspecte d’inevitable enfonsament. El migdia ja és una altra cosa. A aquella hora, dijous vaig passar per davant d’un Tot a Cent que hi ha al costat de casa i vaig veure una dona sortir del negoci, girar-se i dir: «Però mira que n’ets, de ruc». Era la propietària. Li parlava al seu marit, darrere del taulell, i també propietari. Els conec perquè en soc un assidu. Discuteixen sovint, i davant dels clients. Ho fan amb encant. Em recorden els pares del protagonista de ‘Dies de ràdio’, de Woody Allen, dues persones capaces de barallar-se per tot. En la seva primera escena, de fet, la dona està al saló, tranquil·la, quan irromp el marit elevant la veu a propòsit d’un tema polèmic: «¿¡Dius que l’oceà Atlàntic és millor que el Pacífic!?» Ella ni el mira. «No», respon, «dic que el Pacífic és millor». La qual cosa ens serveix per concloure que no hi ha temes millors i pitjors de discussió. Qualsevol val.
