El negoci de cuidar-se de l’espanyol

Com jo, milions de persones devem molt a un nen nascut a Tarragona però criat des dels dos anys a Geldo, un petit poble amb poc més de 600 habitants a la província de Castelló. Es deia Ramón Rubio, era fill de militar i cada dia recorria els 60 quilòmetres que separen el seu municipi de València per estudiar. Li agradava tant l’ensenyament que es va fer professor, malgrat començar la seva carrera com a empleat de banca, i va fundar la seva acadèmia, especialitzada en motricitat fina i càlcul.

El mestre convertit en empresari va dissenyar unes fitxes de suport, progressives en dificultat i amb dibuixos, que després es van transformar en els Cuadernos Rubio, aquests que des de la dècada de 1960 formen part del material escolar de la infància espanyola, la meva inclosa. Als 80 venien 10 milions de quaderns a l’any.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La companyia, avui en mans d’Enrique Rubio –fill del fundador–, ha diversificat tant en productes com en mercats, tot i que els articles relacionats amb la cal·ligrafia encara en representen més de la meitat del seu negoci. Rubio, que ha aconseguit sobreviure a la digitalització amb els seus quaderns per a tauletes i ha tret partit del furor pel ‘lettering’ (disseny de tipografies), té al davant nous reptes de la mà de l’idioma espanyol.

Rubio negocia amb un distribuïdor dels Estats Units per comercialitzar els seus quaderns a Texas i Florida. Puerto Rico i la República Dominicana seran els següents objectius en l’expansió de l’empresa, un exemple més de la gratificant internacionalització de les pimes espanyoles. També reconforta descobrir que els seus quaderns ara es destinen a persones grans a fi d’ajudar-les en la seva estimulació cognitiva. Llarga vida a la bona lletra.