La relliscada | Article de Pilar Garcés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Canvi d’hora, temps perdut
La tecnologia ens fa malgastar el temps, però sense la tecnologia estem perduts. No som al fus horari que ens correspon per una decisió de Franco presa fa més de 80 anys
L’altre dia una nena de 12 anys plorava amargament perquè havia extraviat el telèfon mòbil a la seva pròpia casa i no el podia recuperar, ja que estava apagat. Quan els altres vam restar importància al problema, ja que era cap de setmana, no hi havia classes i estava en família, ens va respondre: «¿I tot el que m’estic perdent?». No es referia només a la seva existència, sinó també a l’aliena. Dediquem un temps preciós a les vides dels altres, conegudes al detall a través dels dispositius que ens els posen amb safata. Aquesta mateixa setmana, va començar el matí de dimarts amb un inusitat silenci al telèfon. Tampoc vibrava el rellotge intel·ligent. Poc va durar el parèntesi, perquè la ràdio va donar la notícia de la caiguda de WhatsApp arreu del món i allà van començar les suors fredes per tot el que em podia estar perdent. Vaig dedicar una estona a comunicar-me, amb mètodes periclitats, amb persones que van tenir l’amabilitat d’aclarir-me que no s’havien posat en contacte amb mi, ni em necessitaven per a res. Superada l’aturada, vaig passar un altre lapse important mirant d’esbrinar si se m’havia escampat aquesta tranquil·litat regalada i la resposta és no. No la vaig saber aprofitar per l’ansietat que em va produir una desconnexió no buscada. Desaprofitament total del temps arrabassat a les tecnologies a les quals solc culpar per robar-me’l.
Aquests dies se celebra la Barcelona Time Use Week, que ve a ser una reivindicació del dret al temps, a una existència menys atabalada, més saludable i feliç. Intervenen administracions públiques i una legió d’experts en temes de conciliació, benestar i redistribució horària. No es cansen de picar ferro fred. Si de resultes de la pandèmia s’ha produït el fenomen de la deserció en massa de professionals dels seus llocs de treball a la recerca d’una qualitat de vida més gran, fins i tot en detriment dels sous, no es pot dir que els governs hagin captat el missatge. Les polítiques per organitzar-nos com a societat d’una manera més eficient no arrenquen, sempre hi ha una crisi que les relega al furgó de cua de les prioritats. Ningú contesta afirmativament quan pregunto si disposa de més temps lliure que els seus pares o avis; si noves tendències, com el teletreball o tecnologies més sofisticades, li han proporcionat una capacitat més gran de desconnexió. Per contra, cada avenç aparent consumeix més temps i atenció, en especial de les dones.
Entretots
Diumenge es canviarà l’hora per abandonar el fus d’estiu: a les tres de la matinada seran les dues. Nombrosos experts a Europa defensen la desaparició d’aquest reajustament decidit en els 70, que no té els beneficis que se li suposen en estalvi energètic, i el manteniment per sempre de l’horari d’hivern, de moment sense èxit. Espanya continuaria sense estar en l’hora que li correspon per la seva posició geogràfica, per una rectificació horària que va decidir Franco fa vuitanta anys perquè l’esfera del seu rellotge coincidís amb les dels seus amics nazis alemanys i feixistes italians, així que hauria de retardar encara una hora més. Acaba d’entrar en vigor la llei de Memòria Democràtica. Ja que la resta de motius que any rere any s’esgrimeixen no han aconseguit convèncer els que decideixen sobre racionalització d’horaris (millorar el rendiment laboral i escolar, reconnexió amb el nostre rellotge intern i amb el natural), es podria reclamar la tornada al temps perdut per animar a eliminar aquesta última reminiscència de la dictadura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
