La lluita de les dones contra el rellotge

Cada victòria d’una causa femenina és un pas endavant de la infanteria en lluita contra la invisibilitat. Des del dret a vot fins al cobrament d’un salari per la feina, l’accés a la universitat, un escó en un parlament, una direcció d’empresa, el permís de maternitat (i de paternitat), fins a èxits de l’ara que països de tot el món assenyalen amb un punt de llum en un mapa dels drets femenins, com l’accés a compreses gratis o amb un IVA reduït, baixes mèdiques per indisposició per raó de gènere. Ja hi ha empreses amb polítiques de conciliació que preveuen l’impacte de la menopausa en la salut de les seves treballadores. Països que lideren aquesta lluita en una mateixa unitat de temps que d’altres que competeixen pel furgó de cua, que maten dones que no volen portar vel i restringeixen tota mena de llibertats pel seu sexe.

La lluita per vèncer l’esclavitud del temps és de tota la humanitat, per això és a l’agenda social i política i adopta milers de formes: ara ens trenquem el cap per mitigar els efectes del canvi horari d’hivern, aquella hora a dalt, hora a baix que ens importuna dues vegades a l’any. El debat d’aquesta tardor coincideix amb l’últim intent de la Generalitat de vèncer les rutines horàries que dobleguen sobretot les dones, i per això és l’àrea d’Igualtat i Feminismes, dirigit per Tània Verge, que aspira a posar-li el cascavell al gat.

Governs municipals, diputacions, i després empreses han d’empènyer en la mateixa direcció per canviar una cultura arrelada en l’ADN com un cromosoma tossut que ha passat generació rere generació. Posarem més cangurs a disposició de les famílies, donarem més permisos laborals, però ha de ser un canvi d’hàbits i no només de lleis allò que ens porti a trencar la roda que no ens deixa descansar. La Barcelona Time Use Week és una bona notícia que no ha de quedar en les intencions: donar visibilitat a un problema és el primer pas per vèncer-lo, però necessita molts més moviments a continuació.

Notícies relacionades

El final del canvi d’hora torna a l’agenda europea

Twitter era una cerveseria de Múnic

La velocitat del temps i les dones, en la primera línia per intentar doblegar un enemic invisible. Són lluites titàniques que es diria que es produeixen en la imaginació, perquè una està preparant la motxilla del petit, les mans a la sivella de la bossa, mentre el cervell ja planeja sopars i ordena reunions i trucades urgents per complir a la feina i compta els rotllos de paper higiènic que queden a casa per si se n’ha de comprar ja més. Moltíssims homes estan en aquesta mateixa lluita, però la tasca de cures continua recaient majoritàriament en les dones de la casa, autèntiques malabaristes al circ de la vida. 

Protesta per la salut mental

Milers d’estudiants van sortir al carrer aquesta setmana per reclamar més atenció a la salut mental a les aules, una altra gran plaga que ha sigut invisibilitzada durant molt temps i que amb la pandèmia ha aflorat i s’ha convertit en un problema de primera magnitud. Les malalties mentals van ser secrets, assumptes de família, amagades i estigmatitzades i la joventut pren ara aquesta bandera per guanyar terreny a aquesta xacra. Ens sobren motius per protestar en veu més alta que mai contra els abusos del temps i fer una crida a un canvi cultural i polítiques reals que els corregeixin, per repartir les càrregues i ajudar-nos, tots, a aconseguir una mica més de benestar.