Em fa mal l’engonal

Si estàs atent, pots escoltar converses increïbles. Això de la bicicleta ho confessa un home d’uns 30 anys al seu pare a la sala d’urgències d’un hospital, a prop meu.

–Jo sé muntar en bicicleta, però no sé anglès –respon el pare–. Hauria preferit parlar anglès.

–No saps el que dius –respon amb amargor el fill.

Després s’enfonsen en un silenci rancorós i a mi em ve a la memòria la meva primera bicicleta, amb la qual vaig aprendre, més que a pujar-hi, a caure’n. La va construir el meu pare amb peces de desballestament. Anava al mercat de segona mà i comprava un dia un manillar; un altre dia un seient; un altre dia una roda, una cadena, un pneumàtic... D’aquesta manera, va acabar construint un vehicle Frankenstein que em van portar els Reis un 6 de gener. No em vaig adonar que cada peça procedia d’una màquina diferent, així que la vaig rebre amb molta il·lusió i me’n vaig anar amb ella al descampat que hi havia a prop de casa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De seguida vaig notar que era massa gran per a la meva estatura, però això no em va apartar. En comptes de conduir-la còmodament, des del seient, vaig introduir la cama dreta entre els tubs que formaven el seu esquelet per arribar al pedal d’aquest costat i vaig començar a moure’m com si tingués una cama més llarga que l’altra. Queia una vegada i una altra, és clar, però tenia tant afany per aprendre que vaig acabar dominant aquesta estranya manera de muntar-la. La bicicleta, mentrestant, s’anava trencant, igual que jo, però a mi m’enguixaven i a ella li compràvem una peça nova al desballestador.

Mentre ho penso, una infermera em crida i passo a la consulta. Li dic a la doctora que em fa molt mal l’engonal dret, perquè és el motiu pel qual he vingut a urgències. Em pregunta si he fet algun esforç i estic a punt d’explicar-li aquella rara manera amb la qual vaig aprendre a muntar en bicicleta. De la relació que hagis tingut amb la teva primera bicicleta, dependrà en part la que tinguis amb el teu cos, independentment de l’idioma en el qual t’expressis.