Lula, pel bé de la democràcia (i per poc)

De tota manera, el mapa electoral d’aquesta segona volta no és gaire diferent del de fa un mes. El sud ric i el centre-oest amazònic han recolzat sense fissures Bolsonaro, i el nord, nord-est i l’estat clau de Minas Gerais han votat Lula. Trenquen aquesta lògica territorial dos petits estats del nord, Amapá i Roraima, que per estar molt pròxims a la frontera veneçolana han sigut sensibles a la propaganda antichavista i anticomunista de Bolsonaro. També el perfil de votants és congruent amb les anteriors eleccions: Bolsonaro ha aconseguit amalgamar una robusta coalició de votants majoritàriament masculina, blanca, de rendes altes, antiecologista, evangèlica i que veu amb bons ulls la mà dura. Lula, en canvi, s’ha recolzat en un vot tendencialment més femení, popular, catòlic, ambientalista, més liberal i respectuós amb la diversitat. Però, més enllà de la victòria de Lula, ha sigut Bolsonaro qui més rèdit ha tret d’aquest final de campanya, ja que va aconseguir incrementar un 14% el seu vot respecte al 3 d’octubre, mentre que el seu contrincant només ho va fer en un 5,4%. A tot això s’hi han de sumar gairebé 6 milions de vots blancs i nuls que mostren la presència d’un sector de ciutadans fastiguejats amb el discurs messiànic i apocalíptic dels dos líders enfrontats.

Amb tot, Lula serà el primer president electe de la jove democràcia brasilera que opta a un tercer mandat i només per això ja mereix un respecte. Per aconseguir la victòria ha hagut de fer contorsions ideològiques i cromàtiques (la seva campanya va començar amb el vermell i ha acabat de color blanc) i establir múltiples aliances amb antics competidors i enemics. Però això només és el principi.

Notícies relacionades

El lul·lisme s’apropia dels carrers del Brasil: «Només Lula podia aconseguir això»

Twitter era una cerveseria de Múnic

El nou president i el seu govern, en el qual es plasmarà l’ampli espectre de les aliances teixides en la seva candidatura i en la campanya, no només s’hauran enfrontar a un Congrés Federal i un Senat controlats per l’extrema dreta bolsonarista, sinó que hauran d’esquivar les resistències d’un sindicat de governadors majoritàriament adversos. També està en suspens quina serà la relació entre el nou Executiu, la Policia i les Forces Armades. Sobre aquest últim punt cal assenyalar que, durant el mandat que finalitza, les autoritats de l’Exèrcit i de la Policia Federal han sigut cooptades per Bolsonaro. Això explica un dels episodis més reprovables de la jornada electoral de diumenge, que va ser la sortida de l’Exèrcit i la Policia Federal als carrers del nord-est del país, feu de Lula, per intentar obstaculitzar la circulació i la normalitat a l’exercici del vot. La situació que es va crear va ser tan anòmala i escandalosa que el mateix Tribunal Superior Electoral va haver d’intervenir per exigir al president en funcions que ordenés als cossos armats la seva tornada a les casernes i les comissaries.

A tot això, mentre escric aquest article, ni Bolsonaro ni ningú del seu cercle de confiança –l’anomenat «gabinet de l’odi»– s’han pronunciat. Tothom espera que accepti els resultats, però molts temen el pitjor: que no acati el veredicte de les urnes, que desautoritzi el Tribunal Superior Electoral i que faci alguna operació semblant a la que va fer Trump el dia 6 de gener del 2021, quan va voler trencar la institucionalitat amb un assalt al Capitoli. Hem de ser conscients que fins al dia 31 de desembre del 2022 Bolsonaro serà el cap de l’Estat i, fins aleshores, la política brasilera estarà establerta sobre un barril de pólvora.