Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Temps de ficció i de política
’The good fight’ és una sèrie de la cadena CBS que ara es pot veure a Movistar. És la seqüela d’una altra ficció anomenada ‘The good wife’, que estava centrada en les anades i vingudes d’un bufet d’advocats. Els casos a resoldre, els judicis, els pactes, i, esclar, les relacions sentimentals i personals dels protagonistes. Fins aquí, res de nou. A ‘The good wife’ ja hi havia apunts polítics (un dels personatges ho era i hi vèiem la seva cursa electoral per ser governador), però no deixava de ser una sèrie convencional, tot i que amb una factura excel·lent, tot s'ha de dir. ‘The good fight’, amb més atreviment formal (són capaços d’aturar el desenvolupament de la història per explicar amb dibuixos animats la composició del Tribunal Suprem, posem per cas, o el perquè de l’aturada de l’administració americana o el funcionament de les ‘fake news’ a les xarxes), està feta a partir d’una premissa essencial: el lligam amb el present més immediat. Més enllà de les picabaralles jurídiques i del sempre present conflicte racial, en les sis temporades hi ha hagut referències constants a la pujada al poder de Trump, a la covid, i, per descomptat, a l’assalt al Capitoli, del gener del 2021. La parella de la protagonista principal, la demòcrata Diane Lockhart, és membre i assessor de l’NRA, l’Associació Nacional del Rifle, i sembla que té prou informació –i privilegiada– sobre aquell dia funest.
Entretots
En la temporada actual, el plantejament s’acosta més a la política ficció. Des de la intervenció dels papers que Trump amagava a Mar-a-Lago, el conflicte ideològic s’ha radicalitzat. Els Proud Boys (i tot d’organitzacions d’extrema dreta) s’enfronten als Antifas als carrers de Chicago, just a sota del despatx on treballa Lockhart. La violència ja no és latent o hipotètica, sinó que deriva en una quasi guerra civil. Hi ha atemptats terroristes, morts i suïcidis, i la percepció és que el país naufraga. Davant d’això, hi ha actituds combatives o contemplatives, amb el rerefons d’una tragèdia nacional. Mentre mirava la sèrie i pensava que aquesta vegada havien anat massa lluny en les hipòtesis distòpiques, vaig tenir notícia de l’atemptat contra el marit de Nancy Pelosi a casa seva, un intent d’assassinat que anava contra la presidenta de la Cambra de Representants. I vaig pensar que no era tan llunyana aquella tragèdia. I que, com sempre, són les ficcions les que ens informen del temps on vivim.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
