Concavenator vs. Kong a Sitges

Vaig acudir a la trucada de Sitges. A més de la meva peregrinació anual fins als massissos càrstics del Garraf, aquesta vegada volia realitzar una prospecció de ciència en el cine; i la 55 edició venia assortida de títols amb referències al transhumanisme i el canvi climàtic: ‘After Yang’, ‘Vesper’, ‘Rubikon’, ‘Slash/Back’, ‘Polaris’, ‘Break of Dawn’, ‘Tropique’, etc. Fins i tot un dia desgranaré què va veure aquest primat en les extraordinàries ‘Irati’, Night Siren’ o ‘Emily’; però toca parlar d’una altra meravella: El Valle de Concavenator’.

Vaig esperar el tren amb destí als dominis del gran Kong, i enèsim retard de Renfe. Sort que la cita amb el director i coguionista de l’esmentada producció –Víctor Matellano– no era fins al cap d’una setmana. Els protagonistes són, precisament, la ciència i el cine representats per dos humans: el savi paleontòleg José Luis Sanz i el geni dels FX, Colin Arthur. I dos dinosaures; un de real, el caçador de Conca geperut –‘Concavenator corcovatus’–, i un altre de fictici: ‘Gwangi’. La ‘stop motion’ del mestre Ray Harryhausen va aconseguir que aquesta barreja de ‘Tyrannosaurus’ amb ‘Allosaurus’ (el cine pot permetre’s les seves llicències) caminés per terres de Conca: la vall prohibida del film és la ciutat encantada.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El 12 d’octubre, dia de l’estrena, la comitiva d‘El Valle de Concavenator’ m’esperava a l’Hotel Melià. La passió del professor Sanz per la paleontologia li ve de les pel·lícules sobre dinos. I va posar èmfasi en la influència de ‘Godzilla’ (1954). Curiós perquè, durant una xerrada amb Ángel Sala –director artístic del festival–, aquest em confessava que el ‘kaiju’ reptilià també va alimentar la seva dinomania i cinefília des de la infància, igual com ‘2001: Una odissea de l’espai’ (1968) va despertar la seva atracció per l’univers. Tots dos quedem marcats pel monòlit i els simis de Kubrick i allà, mossegant –com Rafa Nadal– el trofeu del premi honorífic, ens somreia Colin Arthur: el creador d’aquells homínids prehistòrics. Quin visionari; als seixanta només es coneixien unes quantes restes parcials d’australopitecs a l’Àfrica –Lucy no es descobriria fins al 1974– i ell va ser capaç d’avançar-se a les reconstruccions dels paleoantropòlegs. Llavors, mentre explicava els entrellats de les màscares i vestits de ‘2001’, Sarah Pooley –parella de Colin i una altra figura dels FX–, va deixar anar la bomba: «Explica-li que la teva mare treballava a la BBC amb David Attenborough». ¡Van demanar consell a sir David per, amb els seus coneixements sobre ximpanzés, assessorar els mims que van actuar d’australopitecs! El grupet de luxe incloïa dos actors de l’elenc: els 86 anys de Jack Taylor –l’arqueòleg Jonathan Grant a ‘La noche de los brujos’, 1973 (pel·lícula de FantaTerror ambientada en un safari científic per África)– i la jove Marian Clar. Tots dos van comentar el molt que havien après sobre dinosaures durant la filmació i van coincidir, amb Víctor, Ángel, Pepelu i Colin, a afirmar que el cine s’hauria d’ensenyar més en els centres educatius; segur que fomentaria vocacions tant en el si del setè art com en el de la ciència.

Amb Víctor Matellano i ‘El Valle de Concavenator’ tornem a l’aventura fantàstica que vam viure a ‘El Valle de Gwangi’, i que es va fer realitat després de la troballa paleontològica d’un teròpode carnívor de Conca. I és que els somnis sempre es compleixen a Sitges.