L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Lula i Brasil, la samba del món

L’època exigeix el tempo assossegat de la bossa nova. Contra la nit, elegància i equilibri

Olga Merino

Periodista i escriptora

Diumenge va transcórrer amb música brasilera de fons per no mossegar-me les ungles –és un dir– esperant l’escrutini. I va seguir així el Dia de Tots Sants, amb idèntica banda sonora, creuant els dits perquè l’exmilitar Jair Bolsonaro no imiti l’estela negacionista de Trump després de l’ajustada victòria de Luiz Inácio Lula da Silva. «Tristeza não tem fim, felicidade sim». Una vegada i una altra, reiteradament la mateixa música, sobre tot un estimat disc doble. «É melhor ser alegre que ser triste, alegria é a melhor coisa que existe». Com que no convé embotir la casa de trastos i restes de naufragis, vaig passar un calvari al seu dia amb el triatge dels CD. Ara freqüento Spotify, perquè resulta molt còmode, però d’alguns discos compactes no m’hauria desprès ni morta, com el que va gravar Vinícius de Moraes a La Fusa, un local de Buenos Aires, amb el guitarrista Toquinho, Maria Creuza i Maria Bethânia. Poeta, diplomàtic, compositor, el blanc més negre del Brasil. Vinícius de Moraes, un dels pares de la bossa nova.

Un país polaritzat

Notícies relacionades

Quan Lula va arribar al poder, va redimir Vinícius, a qui la dictadura militar havia expulsat del cos diplomàtic el 1969. Era un moment de diverses exaltacions al Brasil, però el país al qual torna el ressuscitat líder del Partit dels Treballadors no és el mateix: passa, com l’orbe, una crisi exaltada. Lula ho té cru amb un Parlament molt escorat a la dreta; haurà d’arreglar una societat trencada en dos esquinçalls contraposats, fer front al ‘lobby’ de les armes i els pentecostalistes, que el consideren el diable rediviu. En veritat, els dilemes a què s’enfronta el Brasil són d’abast universal; el planeta sencer balla la mateixa samba al so de tambors apocalíptics: les urgències que imposa el canvi climàtic, la lluita contra la misèria i la desigualtat, les migracions, les conspiranoies, així com l’auge de l’autoritarisme i la ultradreta, hipnotitzades per la flauta de les ‘fake news’.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Moderació

Per sortir victoriós, Lula haurà d’exercir un lideratge transversal des de la moderació i el pragmatisme, governar per als 215 milions de brasilers, esquivar la confrontació i ampliar el seu espectre a fi de desactivar la bomba d’odi i intolerància del bolsonarisme. Com en la música. Si la samba és carnaval, colors estridents, timbals de batucada i moviments espasmòdics, els temps suggereixen una derivació cap a la bossa nova tranquil·la, més recollida i íntima, molt influïda pel jazz. La bossa nova és elegància i equilibri. La balança. Una samba murmuradora. La sofisticació dels ritmes populars brasilers. No hi ha estil que conciliï millor alegria i esperança melancòlica. Com Vinícius.

Temes:

Lula da Silva Brasil Jair Bolsonaro

Inicia sessió 0 Comentaris