Article de Joaquim Coll Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Veritats i mentides en el postprocés
Amb l’escàndol Pegasus i la trama russa del procés és fàcil perdre’s. Com escriu l’investigador José Javier Olivas, el suposat espionatge massiu a desenes d’independentistes per part del CNI no és més que una cortina de fum per intentar desacreditar la investigació policial i judicial sobre les temptatives de secessió que es van orquestrar des de l’entorn de Quim Torra i certs col·lectius clandestins entre 2018 i 2019. Malgrat les sonores denúncies de Carles Puigdemont, el Parlament Europeu ha descartat enviar una comissió a Espanya per investigar els fets. Sí, en canvi, a Israel, país del qual procedeix l’empresa Pegasus, i a Hongria i Polònia, on els governs admeten la compra del ‘software’ espia, i també als Estats Units, seu de les principals empreses tecnològiques. El CNI va reconèixer haver espiat 18 persones per ordre judicial, entre membres del Govern, diputats, activistes, advocats i empresaris, amb raons que el Suprem va avalar. La resta d’«espiats» és un muntatge propagandístic de l’ANC i les terminals mediàtiques separatistes per victimitzar-se i prosseguir la seva campanya contra Espanya.
El que cada vegada resulta més interessants és la investigació que està portant a terme l’Eurocambra sobre les ingerències del Kremlin per desestabilitzar la UE, amb un capítol a part sobre la trama russa del procés. La setmana passada, tant el periodista d’EL PERIÓDICO Jesús G. Abalat com l’investigador de l’Institute for Statecraft Nicolás de Pedro van aportar detallades informacions sobre les reunions que Puigdemont i el seu entorn de confiança van mantenir amb enviats de Moscou abans i després del referèndum il·legal de l’1 d’octubre. Hi ha encara cables solts per lligar, però esglaia la presència de membres del servei d’espionatge rus, el GRU, a la tardor del 2017 i posteriorment el seu paper en la creació del Tsunami Democràtic. També va cridar l’atenció una carta dirigida a la CUP el 2015 per part del ministre d’Exteriors de l’autoproclamada república del Donetsk oferint-se a cooperar amb Catalunya. Potser els anticapitalistes tenen ara una cosa a dir.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
