Article de Xavier Casals Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Vox: ¿canvi de cicle?
El relat èpic de la formació ultradretana, basat en el seu creixement sostingut i el possible ‘sorpasso’ al PP s’esquerda, mentre perd encant portes endins
L’expulsió de Macarena Olona de Vox al setembre pels seus companys de la direcció del partit, quan va al·ludir a la falta de democràcia interna, ha trencat la imatge d’unitat d’aquesta formació. La crisi va ser una conseqüència del fiasco en les eleccions andaluses del juny, en què Olona va ser la seva candidata amb un mal resultat (396.607 vots, 10,9%) en relació amb l’obtingut per Vox el 10-N del 2019 (869.909 sufragis, 20,3%). Com que el PP de Juan Manuel Moreno Bonilla va aconseguir la majoria absoluta, va formar Govern sense Vox, que va esdevenir políticament irrellevant. Des d’aleshores, les enquestes reflecteixen una tendència a la baixa del partit ultradretà, que podria indicar que el seu cicle electoral alcista arriba al final.
Els sondejos atorguen una empenta electoral notable al PP d’Alberto Núñez Feijóo, semblant a la caiguda de Vox. El baròmetre del CIS de l’octubre va atorgar el 28,7% del vot estatal al PP (el 10-N va aconseguir el 21%) i un 8,8% a Vox (15,2% el 10-N). A més, la negativa del líder popular a renovar el Consell General del Poder Judicial pactat amb el PSOE per manifestar el seu rebuig de la reforma del delicte de sedició que planeja el Govern perjudica Vox, ja que impedeix que aquesta formació monopolitzi un dels seus temes estrella: el càstig als enemics de la unitat de la pàtria.
En aquest marc, la ruptura de la direcció de Vox amb Olona ha sigut la fita més vistosa del descontentament creixent de membres del partit amb la seva cúpula. Els estatuts de la formació concedeixen als seus membres un gran poder, que els seus crítics denuncien per exercir-lo de forma autoritària. Segons van explicar antics quadros de Vox en un reportatge recent de ‘Salvados’ (‘Yo me fui de Vox’, 16/X), això es traduiria en la imposició de lideratges, assessors o llistes electorals i en el control ferri i centralitzat de les finances. Tal procedir no ha deixat de generar desercions en la formació fins a l’extrem que, a Múrcia, no té ara grup parlamentari al perdre tres dels seus quatre diputats autonòmics.
Entretots
Per arreglar (o pal·liar) aquest descontentament, Abascal ha substituït Javier Ortega Smith com a secretari general per Ignacio Garriga. Malgrat això, la setmana passada, un parlamentari català de Vox va marxar al grup mixt per sentir-se com un «diputat d’un sol ús». Així les coses, a les cinc escissions del partit (Tú Patria, Valores, Suma, Juntos por España i Libres) se’n podria afegir una altra d’Olona. Aquesta ha anunciat un nou projecte polític que podria esdevenir partit, si Vox empitjora els seus resultats.
Sembla, doncs, que el relat èpic de Vox, basat en el seu creixement sostingut i el possible sorpasso al PP s’esquerda, mentre perd encant portes endins. Aquests fets podrien indicar que la formació entra en un cicle d’estancament o caiguda electoral. Però la volatilitat política impedeix fer previsions i, en gran manera, el seu futur dependrà que sigui un aliat necessari perquè el PP formi govern. Tal possibilitat crea poc entusiasme a Génova, al que contribueixen els continus estirabots dels representants de Vox en el Govern de Castella i Lleó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
