NEWSLETTER

La segona ronda de la inflació

2
Es llegeix en minuts
La segona ronda de la inflació

Jordi Cotrina

El Govern treu pit per la contenció de la inflació després d’algunes de les mesures que ha pres: l’excepció ibèrica en el preu del gas, la subvenció als carburants i la gratuïtat del transport públic. Segurament, estan en l’origen del diferencial amb la resta d’Europa, tot i que també han pesat altres factors com el retard de l’arribada de la tardor meteorològica i la prudència dels bancs a aplicar l’alça dels tipus d’interès, per ara. Els experts anomenen la pujada dels preus de l’energia o de les matèries primeres la primera ronda de la inflació. La segona és quan aquests augments dels costos es traslladen als preus dels productes elaborats. Les diverses propostes que s’han fet per pactar, per exemple, un límit en els preus de la distribució alimentària han acabat en res. De manera que aquests costos primaris van a poc a poc traslladant-se als preus finals. El Gremi de la Restauració de Barcelona ha fet una enquesta entre els seus associats i gairebé 9 de cada 10 apujaran els preus dels menús abans que acabi l’any. De manera que menjar per menys de 12 euros passarà a ser història. Aquest tipus de realitats, com a conseqüència d’un increment dels costos inassumible a càrrec del marge de benefici, ens empeny a la tercera ronda de la inflació: la deriva en l’augment dels sous. Aquí també tenim potes enlaire el famós pacte de rendes per equilibrar l’impacte de la inflació entre empreses i empleats. 

Amb tot aquest panorama, resulta encara més escandalós que quatre membres de l’ala dura d’un dels principals partits espanyols hagin decidit que adaptar el delicte de sedició a l’entorn europeu posa en risc la «nació». Torna aquest patriotisme ranci d’una Espanya, o una Catalunya, m’és igual, que té unes essències que no tenen res a veure amb la vida diària dels seus ciutadans. La veritat, com els han dit tantes vegades als independentistes catalans, s’haurien de preocupar dels problemes de la gent que, avui, no passen per saber què es van dir Sánchez i Puigdemont a través d’un emissari, sinó per saber com no passem de la tercera a la quarta ronda de la inflació que no és altra que una recessió com una casa de pagès. Potser arriba un dia que no tenen nació per salvar.