FUTBOL
L’últim rebuig de Piqué
Si alguna cosa ha marcat a Gerard Piqué al llarg de la seva carrera és la seva personalitat, dins i fora del camp. Per això, la seva forma d’acomiadar-se, el moment triat i la posada en escena, estan a l’altura d’un home que és història del Barça i de la selecció espanyola per sempre.
Gerard deixa el futbol al novembre, sense jugar gairebé, desmotivat i caçat per les càmeres a Mestalla sense canyelleres ni botes per saltar al camp, eliminat d’una Champions que va guanyar quatre vegades però dins la prellista del Mundial de Qatar. ¿Surrealista? Com moltes escenes de la seva carrera com a jugador. Ell mateix ha aclarit aquesta X.
Probablement no ha pogut més. I no seria just que una carrera immensa quedés entelada pels últims mesos, quan els àudios de Rubiales el van deixar molt malparat i la seva mediàtica separació de Shakira li ha provocat un desgast personal incompatible amb la concentració que requereix un esportista del nivell que exigeix el seu acompliment.
L’agost del 2020, després del dolorós 2-8 del Bayern, Gerard es va oferir al Barça. «El club necessita canvis, ningú és imprescindible... si ha de venir sang nova i canviar aquesta dinàmica soc el primer d’anar-me’n, de deixar-ho.»
Encara hi va haver un títol de Copa més després d’aquest oferiment, fins i tot una renovació fins al 2024, a la qual ara el futbolista renuncia amb elegància complint el que sempre va dir, que si no es veia al nivell no tindria problema per anar-se’n. La seva sortida pactada alleujarà els comptes del club.
I un altre detall més, la seva mirada cap a la llotja des de la gespa abans d’acomiadar el vídeo en què anuncia aquest inesperat adeu, mentre assegura: «Ja em coneixeu, tard o d’hora, tornaré». ¿Algú dubta que algun dia Gerard Piqué serà el president del Barça?
Notícies relacionades«Des de molt petit, jo no volia ser futbolista, volia ser jugador del Barça», explica Piqué en un emotiu i cuidat vídeo en què s’entremesclen imatges d’avui amb les del Gerard nen. Només una referència a la seva condició de campió del món.
El seu paper i entrega en la selecció espanyola campiona del món i d’Europa, mereixen un agraïment que l’aficionat espanyol no sempre va saber donar-li. ¡Gràcies per tant Gerard!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
