Article d’Ignacio Álvarez Ossorio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Israel: res de nou sota el sol
El futur Govern serà el més radical en la història del país, ja que Netanyahu tindrà com a aliats la coalició extremista Sionisme Religiós i els partits ultraortodoxos Shas i Judaisme Unit de la Torà
Benjamin Netanyahu és el vencedor indiscutible de les últimes eleccions legislatives israelianes. El Likud s’ha imposat folgadament als seus rivals i amb els seus aliats suma una folgada majoria. El que no és tan evident és que el nou Govern sigui capaç d’esgotar la legislatura, ja que les crisis de Govern són recurrents a Israel, com demostra el fet que aquesta sigui la cinquena cita electoral en menys de quatre anys.
Al contrari que en anteriors eleccions, l’oposició no ha tingut èxit a l’hora de polaritzar l’electorat i plantejar els comicis com un referèndum entorn de la controvertida figura de Netanyahu, que afronta diversos judicis per suborn, frau i abús de poder. Després de 15 anys com a primer ministre, el líder del Likud ha demostrat, una vegada més, no només el seu inqüestionable instint polític, sinó la seva numantina capacitat de supervivència.
Queden ja molt lluny els temps en els quals el Partit Laborista detenia una incontestable hegemonia en l’escena política israeliana i encapçalava un camp de la pau, que prometia un acord per posar final a l’alambinat conflicte palestino-israelià. Avui dia s’ha convertit en un partit marginal, que amb prou feines ha aconseguit quatre dels 120 escons de la Knesset: els pitjors resultats de la seva història. Pitjor encara li ha anat a l’esquerrà Meretz, que ni tan sols ha sigut capaç de sobrepassar el llindar del 3,25% dels vots necessaris per obtenir representació parlamentària, igual com l’àrab Balad. Una autèntica tragèdia.
Entretots
El futur Govern serà el més radical en la història d’Israel, ja que Netanyahu tindrà com a aliats la coalició extremista Sionisme Religiós i els partits ultraortodoxos Shas i Judaisme Unit de la Torà. Els partits esmentats sumen encara més escons dels que té el mateix Likud, de tal manera que seran claus per garantir la governabilitat. El seu caràcter radical no augura res de bo, ja que alguns dels seus membres supediten la seva participació en el futur Executiu al compliment del seu programa maximalista. Bezalel Smotrich, una estrella ascendent en el firmament polític, advoca directament per l’establiment d’un Estat regit per la llei mosaica, cosa que seria una atac contra la línia de flotació del mateix moviment sionista. S’ha de recordar que el seu fundador, Theodor Herzl, va assenyalar al seu dia: «¿Hem de crear un Estat teocràtic? No, no deixarem que ens governi la voluntat teocràtica dels nostres dirigents religiosos. Sabrem com tancar-los a les seves sinagogues com soldats a les seves casernes».
La coalició Sionisme Religiós es reclama hereva natural del partit Kach, que va ser il·legalitzat per les activitats terroristes del seu fundador Meir Kahane, que advocava per la creació d’un Gran Israel entre el Nil i l’Eufrates i per la neteja ètnica de la població palestina. Itamar Ben Gvir, que serà un dels ministres amb més pes del nou govern, es vanagloria de tenir al seu despatx un retrat del colon Baruch Goldstein, que el 1994 va assassinar 29 fidels palestins que pregaven a la mesquita d’Abraham a Hebron. Aquesta formació és també coneguda per les seves posicions heteropatriarcals i la seva hostilitat envers el col·lectiu LGTBI. De fet, la representació femenina al Parlament israelià passarà del 25% al 7,5%.
Es mirin per on es mirin, els resultats electorals dibuixen un escenari catastròfic per als interessos palestins. El denominat procés de pau va quedar suspès fa ja més de dues dècades i la política de fets consumats posada en marxa des de llavors per les autoritats israelianes han fet inviable la solució dels dos estats que convisquin en pau i seguretat, com van prometre els Acords d’Oslo. Mentre això ocorre, la comunitat internacional continua practicant la tàctica de l’estruç i prefereix mirar cap a un altre costat davant la sistemàtica violació de la legalitat internacional per part d’Israel, la potència ocupant. L’Autoritat Palestina, per la seva banda, té les mans completament lligades, ja que el món àrab li ha donat l’esquena i s’ha convertit en un mer gendarme l’única responsabilitat del qual és garantir la seguretat de l’Estat hebreu i combatre les faccions islamistes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.