La ploma d’Aurora Picornell

Aurora Picornell va ser una de les dirigents del Partit comunista mallorquí. Sindicalista, feminista, costurera de professió. Des dels 16 anys va escriure i va publicar articles contra el feixisme. Els sublevats la van detenir quan van controlar l’illa, el juliol del 36. Va ser assassinada la nit de Reis de 1937, amb quatre costureres més. Se les coneixia com «les Roges del Molinar». L’Aurora tenia 24 anys.

Fa tot just uns dies van aparèixer les seves restes, durant els treballs d’exhumació de fosses comunes a Manacor. La primera sorpresa va ser trobar-la a Manacor, ja que es creia que havia sigut assassinada a Porreres. Però així són les exhumacions: no només afloren els cadàvers, també les històries. El cos de Picornell tenia cinc orificis de bala. Havia sigut torturada i potser violada. I amb els seus ossos van aparèixer diversos objectes personals, entre els quals, una ploma estilogràfica.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

He vist fotos de la ploma. És d’ebonita, de colors vermellosos i efecte marmolat. Em commou observar-la, testimoni indemne de l’horror. Li pregunto a Julia Gusano, la persona que més sap de plomes antigues que conec, si em pot dir alguna cosa d’ella. És una peça dels anys 20, potser una Conway-Stewart o una Swan, assegura. No gaire gran, sense clip (és a dir, un model ‘lady’). No tothom tenia una ploma anglesa als anys trenta. No tothom la portava sempre amb si. Aquesta ploma va acompanyar Picornell en les seves pitjors hores. Inclòs el final. 

Em commou pensar que amb ella va poder escriure també alguns dels seus articles. És trist i obvi concloure que davant les bales, una ploma no pot res. Però alhora és bonic que aquest vestigi de civilització hagi sobreviscut a tanta barbàrie. És un símbol. Un consol. Petit i inútil, però indemne.