Boicotejo el Mundial de Futbol

Així, després d’aquesta confessió, em declaro en rebel·lia contra el mundial de Qatar. Però em sembla increïble –de nou divertidíssim– que surti a protestar per la circumstància clamorosa que el campionat se celebra en un país que trepitja les dones, els homosexuals i els agnòstics de qualsevol gènere i condició, mentre es vesteix amb orgull una samarreta del Madrid amb allò de Fly Emirates imprès. A veure: ¿Què diables és el futbol?

¿Què pot empitjorar que se celebrin partits en un Estat teocràtic quan els diners flueixen entre els clubs directament des de l’Alcorà i els pous de petroli? ¿De veritat que ens hem de posar moralistes pel que es veu mentre xiulem dissimuladament davant el text promocional de les samarretes? Els diners saudites, de la Unió dels Emirats Àrabs, qatarians i d’altres corren més ràpid que Messi per les venes de l’esport rei, el mateix que el dòlar brut de constructors mafiosos i corruptes. El futbol, com a esport, passa, però com a negoci està podrit des de l’arrel.

Notícies relacionades

Colau no cedirà espais per veure el Mundial a Barcelona perquè Qatar «és una dictadura»

Twitter era una cerveseria de Múnic

Ja ho dic: no em costa gens veure això perquè no m’apassiona, però em diverteix la hipocresia de condemnar un Mundial en un país de merda però callar quan es destapa la manera en la qual s’executen aquests contractes milionaris. El futbol no està per a protestes per quedar bé com la de Qatar. Celebrar el Mundial a Qatar és la foto més precisa del que és el futbol, en realitat. Esperar dels futbolistes ara una declaració en favor dels homosexuals o castigar-los per un acudit xavacà a Twitter és el preocupant. Significa que se’ls ha donat un paper que no els correspon.

Els millors potser són genis de l’estratègia, el control psicomotriu i fins i tot de l’atletisme entès com una de les belles arts, però no haurien de ser més que això. A veure si el problema és nostre, per esperar lliçons d’un negoci nauseabund.