Canvi climàtic a Europa

El divendres 28 d’octubre es va presentar un informe sobre el canvi climàtic a Europa publicat a la revista ‘The Lancet’ en el qual es determina que al continent la temperatura mitjana de l’aire ha augmentat 2,2ºC des de l’època preindustrial (1850-1900), superant en 1°C  l’augment de la temperatura mitjana mundial.  Es posa en evidència que sent Europa una important economia mundial amb alta responsabilitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, ha de ser clau en la resposta mundial al canvi climàtic.

L’informe, realitzat per 44 persones investigadores, presenta 33 indicadors per monitoritzar l’avenç del canvi climàtic i el seu impacte en la salut. Els principals resultats mostrats es presenten a continuació.

1. Impactes, exposicions i vulnerabilitats del canvi climàtic. Aquest apartat consta d’11 indicadors relacionats amb l’impacte de la calor, els esdeveniments extrems com incendis i sequeres, les malalties infeccioses sensibles al canvi climàtic (dengue, malària...) i els al·lergògens relacionats amb el creixement de les estacions càlides. L’informe destaca l’augment d’aquests indicadors en els últims anys. Així, per exemple, la calor afecta sobretot les persones grans amb malalties cròniques i que viuen en àrees urbanes, i aquesta vulnerabilitat relacionada amb la calor ha augmentat un 6% entre 1990 i 2019, i s’ha incrementat també la mortalitat associada a aquest factor.

2. Adaptació, planificació i resiliència per a la salut. Els sis indicadors d’aquest apartat valoren l’existència a cada país de treballs que analitzin la situació sobre les vulnerabilitats relacionades amb el canvi climàtic i els plans per poder adaptar-se a les conseqüències en la salut. També es té en compte la capacitat dels sistemes d’informació de disposar d’indicadors sobre el clima (temperatura, hidrologia, esdeveniments extrems, etc.). A més, hi ha un indicador sobre l’augment d’espais verds a les ciutats per pal·liar les illes de calor i un altre indicador sobre l’ús d’aire condicionat (tenint en compte els seus avantatges per disminuir la temperatura però els seus efectes negatius com l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, la contaminació de l’aire o el consum energètic). Els indicadors d’aquest apartat mostren avenços com l’existència de plans i l’augment de les zones verdes, però és necessari donar més prioritat i recursos a aquest tema.

3. Accions de mitigació i beneficis col·laterals per a la salut. La regió europea representa el 8% de la població mundial, però és responsable d’aproximadament l’11% de les emissions mundials de CO₂ procedents dels combustibles fòssils i de l’11% de les procedents dels aliments. L’informe del 2022 del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic ha posat de manifest la urgència de l’acció climàtica i el gran risc que implica incomplir l’objectiu d’aconseguir un escalfament no més elevat d’1,5°C per sobre dels nivells preindustrials. Els set indicadors d’aquest apartat intenten recollir les accions que mitiguen l’augment de l’escalfament global i que, en concret, estudien l’ús dels sistemes energètics (fòssils o renovables), el transport sostenible i saludable (com caminar o anar amb bicicleta) o els sistemes agroalimentaris que produeixen menys emissions (ús d’aliments de proximitat, menys consum de carn...). Malgrat les millores d’aquests indicadors, les accions actuals no són suficients per arribar als acords de París.

4. Economia i finances (cinc indicadors). Aquesta secció té en compte aspectes econòmics relacionats amb el canvi climàtic i la salut, com per exemple les pèrdues econòmiques causades per esdeveniments extrems o la pèrdua d’hores de treball per l’excés de calor. Mostra també que els governs de 28 països europeus continuen subvencionant els combustibles fòssils.

Notícies relacionades

Espanya és el país europeu amb més risc de mort per calor extrema

L’error convergent

5. Política i governança. Consta de quatre indicadors que analitzen com el canvi climàtic es té en compte a les revistes científiques i a les xarxes socials. També es valora el compromís polític i empresarial amb la salut i el canvi climàtic. Es destaca sobretot la necessitat que augmenti la implicació política.

Aquest informe serà útil per monitoritzar els avenços a Europa, però alhora posa en evidència la urgent i inajornable necessitat d’aprofundir seriosament en polítiques més ambicioses contra el canvi climàtic que repercutiran també en la salut de la població.