Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Queipo de Llano i violar les dones
Ser dona en guerra sempre té que abans de matar-te, et violin i torturin
En l’exhumació de Queipo de Llano de la basílica de La Macarena, a Sevilla, la veu de Paqui Maqueda va recordar les víctimes de la guerra que porten el nom del militar, centenars d’homes i dones. Sobre elles es van cometre agressions de gènere perquè els seus últims avenços de drets no cabrien en la dictadura. Queipo de Llano deia en els seus discursos que els seus legionaris ensenyarien a les dones què era ser home perquè «aquestes comunistes i anarquistes s’ho mereixen. ¿No han estat jugant a l’amor lliure? No se’n deslliuraran per molt que forcegin i piquin de peus».
Ser dona en guerra sempre té que abans de matar-te, et violin i torturin. Les preses van rebre descàrregues elèctriques als mugrons, les rapaven, les despullaven, les feien prendre fins a un litre d’oli de ricí i les pujaven en un burro per tot el poble. Així les veurien descompostes sobre l’animal, apallissades, violades i humiliades fins al final abans de ser assassinades. Perquè havien d’exposar què passava amb les que no «complien» les seves normes. Era la millor manera d’alliçonar en un dels períodes més foscos de la història de les dones a Espanya. Demano perdó per totes les que no cito, però entre elles hi havia Agustina González, amiga de García Lorca, que va inspirar el personatge de Zapatera. Va ser afusellada poc després que el poeta. A ell, per «roig i ‘maricon’», a ella, «per puta», perquè les dones lliures era el que es mereixien. Queipo de Llano va dir abans d’afusellar Lorca que li donessin «cafè, molt cafè», la clau de «‘camarada, arriba Falange Española’».
Entretots
És de justícia no honrar qui porta la firma de tant horror. Així ho va dir l’ONU en els seus informes. Per als que creuen, com el president del PP, Feijoó, que cal solucionar «els problemes dels vius i deixar els morts en pau», caldrà recordar que Alemanya va honrar els seus morts amb justícia. I que encara hi ha vius que esperen localitzar sota terra i portar flors als seus morts, com fan els de l’altre bàndol. Que els morts són memòria, i sí. Tots i totes mereixen descansar en pau.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.