Les marques ens identifiquen

Em presento. Soc Marta Royo Espinet (a Twitter @mroyoespinet), sarrianenca mare de tres fills. Vaig estudiar la carrera d’Econòmiques i em vaig professionalitzar, estudiant de valent mentre ja treballava, en publicitat i comunicació. Cal dir que si, quan tens 18 anys, t’equivoques de carrera (avui, de grau) no passa res...

Després de treballar més de 15 anys per compte d’altri en grans multinacionals, el 2011 em vaig aventurar a crear el meu propi projecte: Una petita consultoria de publicitat especialitzada en petites i mitjanes empreses i en emprenedors. La joia de la corona es diu Mosaiking Comunicació. La idea de negoci de Mosaiking, convertir productes (indiferenciats) en marques (amb uns valors que transmetin emocions) ajudant a definir el missatge de base que es desitja comunicar.

També m’encanta escriure i xerrar. He col·laborat en diversos mitjans de comunicació sempre parlant de comunicació i de marques, i també he escrit un llibre, ‘Aroma de marca’, que és un resum de la meva trajectòria professional, amb exemples pràctics i molt amè i divertit de llegir. Ah! I per a tots els públics, ja que la publicitat és una disciplina dirigida a tothom, tant als grans com als petits. Per a qualsevol negoci o empresa és un deure (m’atreviria a dir que és una obligació) tenir la seva marca ben creada per poder donar-la a conèixer. Perquè si no som nosaltres els que creem la nostra marca, sempre hi haurà algú que ho farà per nosaltres. Per tant, cal perdre la por de la publicitat.

Després de presentar-me breument, parlaré de la nova secció mensual Marc@ Royo. La idea és parlar d’actualitat, però sempre en clau de marca i de comunicació: nous llançaments, crisi de marques, marques personals, com comuniquen els polítics, campanyes notòries...

Si un diari ha d’explicar l’actualitat –si no, no seria un diari– ¿com es pot fer en aquest petit tros del rotatiu en clau de marca?

Senyores i senyors, la vida és una marca. Vivim envoltats de marques. Cada dia ens impacten més de 1.000 marques diferents, des que ens llevem fins que ens en anem a dormir. ¿Fem un petit recordatori des que ens hem llevat? La marca del mòbil, del gel de dutxa, del xampú, de la pasta de dents, de la crema, del cafè, dels texans, de les sabates, de la colònia, la de l’ordinador, la del llapis, la de les ulleres, la de l’ampolla d’aigua, la de la bossa, la de la bici, la del cotxe...

Perquè una marca és tot el que té entitat pròpia i el que fa que sigui diferent d’altres productes similars.

Per tancar la columna del primer dia, avui us parlaré de la marca de la casa: d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, un diari progressista fundat el 1978 en ple postfranquisme. Un diari que, després de gairebé 45 anys, està en primera línia de flotació. Un diari que ha volgut diferenciar-se pel format, gran en els seus orígens, donant molta rellevància als elements gràfics i introduint molt els esports que, fins aleshores, només es contemplava als diaris esportius. Aquesta va ser l’aposta del diari i el que el va fer diferencial en un moment molt convuls en què hi havia més de 13 capçaleres.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Avui, en dues llengües i del tot digitalitzat, amb redactors de primer nivell, és el diari més llegit a Catalunya. Deu ser per alguna cosa, dic jo.

¡Llarga vida a EL PERIÓDICO i que jo hi pugui participar!