Ja n’hi ha prou de contes de fades sobre el clima

Els activistes de la desobediència civil s’equivoquen perquè art i clima mai han d’enemistar-se. Tampoc s’ha d’utilitzar el patrimoni cultural per a unes accions de protesta que serveixen per instar a la reflexió sobre la seguretat als grans museus, però no sobre els desafiaments del clima. Per no parlar de com de contraproduents poden resultar aquestes accions vandàliques al donar nova munició als negacionistes del canvi climàtic.

Però rebutjar aquests moviments de protesta no vol dir que el bonisme sigui la millor fórmula per combatre l’escalfament del planeta, ni que la catàstrofe climàtica que els científics pronostiquen per la inacció de la comunitat internacional sigui una broma.

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

En aquest sentit, la Conferència Mundial de l’ONU sobre el Canvi Climàtic COP27, que va arrencar aquest diumenge a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh, és l’última carta dels països participants per actuar de veritat contra l’escalfament del planeta. És cert que la cooperació internacional i l’assumpció de compromisos és difícil enmig de les diferències geoestratègiques entre les grans potències i de la crisi econòmica derivada de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

 Que sigui difícil no vol dir que sigui impossible. Ja n’hi ha prou d’atacs activistes contra obres d’art, però també de contes de fades i solucions màgiques per combatre el canvi climàtic. Els 40.000 participants procedents de gairebé 200 països han de ser ambiciosos i adoptar mesures concretes i realistes per frenar l’escalfament global. Arriba l’hora d’actuar i de materialitzar totes les promeses i compromisos pactats en les anteriors conferències climàtiques. Tal com va recordar diumenge, analitzar com indemnitzar les víctimes del clima –els països en desenvolupament més castigats per l’increment de les temperatures– n’és un primer pas, però no pot ser l’únic. El planeta, envoltat en una acumulació de calor inèdita, no espera.