Polarització sense final a la vista

El vent era favorable perquè els republicans escombressin. La inflació s’aproxima al 9%, el màxim en 40 anys. El vot econòmic –que castiga els governs quan es ressenten les butxaques– prometia regnar en aquesta elecció amb un president, Joe Biden, a les portes dels 80 anys, sense popularitat ni llarg recorregut polític per davant.

La resistència dels demòcrates ha sigut considerable. El partit que es manté tutelat per la pesada i inquietant ombra de l’expresident Trump pren avantatge, però deixa dubtes sobre la seva capacitat de mobilitzar els votants, cada vegada menys, que continuen sent moderats.

En circumstàncies similars, amb els republicans fora de la Casa Blanca, el partit va treure bastant més avantatge. En l’època de Bill Clinton van recuperar en una elecció fins a 54 representants i 64 davant els demòcrates de Barack Obama el 2010, uns números bastant llunyans en l’elecció actual.

Al país que va popularitzar l’expressió «és l’economia, estúpid» com un recordatori que en les eleccions s’imposa la qüestió econòmica, la polarització, la incapacitat d’entendre’s ni de votar l’opció del davant, marca la batuta. Els demòcrates, capitanejats per Biden i amb la reaparició d’Obama, han aconseguit posar l’accent en els valors, en la decisió del Tribunal Suprem de revisar els supòsits de l’avortament i a atraure vots alertant sobre l’amenaça per al sistema que representa Trump.

Biden sobreviu a aquestes midterms i això sembla una bona notícia per al seu partit, però no agafa prou força per situar-se com un bon candidat per a la reelecció. La seva relativa resistència deixa en suspens el debat fonamental sobre la seva successió en les presidencials del 2024.

Notícies relacionades

Els EUA elegeixen el seu primer congressista de la Generació Z. ¿Per què arrasen els demòcrates entre els joves?

DeSantis, Fetterman, JD Vance i Maura Healey: aquests són alguns dels guanyadors en les eleccions dels EUA

El màxim guanyador és un polític republicà anomenat Ron DeSantis, reelegit governador de Florida i comprensiblement exultant després d’haver tret 20 punts al seu rival. Amb la mirada posada el 2024, la seva figura i el seu discurs identitari i conservador guanyen un pes considerable dins del seu partit. 

És probable que Trump anunciï els pròxims dies la seva candidatura. No importa que l’assalt dels seus seguidors al capitoli posés en joc allò més sagrat. Tampoc que la seva descaradura –la seva forma de prendre el pèl– continuï intacta (acaba d’explicar davant les càmeres que si als republicans els va bé ara és gràcies a ell i que si els va malament en aquesta elecció no és cosa seva). El seu possible retorn sembra d’inquietuds el futur del país, condemnat en tot cas a suportar el seu llegat: només el 40% dels votants republicans confien en el càlcul electoral.