Terrorisme i Estat

Les recents declaracions de l’exministre José Barrionuevo sobre la seva participació en la lluita contra la banda terrorista ETA mitjançant la utilització de l’organització dels GAL, un grup terrorista utilitzat a l’empara il·lícita i il·legal d’organismes d’Estat, posen de manifest, una vegada més, la importància que va tenir l’eficaç intervenció de la justícia espanyola i la del seu màxim òrgan d’interpretació constitucional, el Tribunal Constitucional, al no concedir l’empara als qui van recórrer la sentència de la jurisdicció ordinària.

Els estats democràtics sotmesos més que ningú a la llei i a la Constitució no poden, en cap cas ni per cap raó, utilitzar els mitjans que utilitzen les bandes criminals per combatre-les, malgrat que certa cinematografia pugui justificar el mal per a l’obtenció d’un bé superior, una cosa que la raó i la moral necessàriament han de rebutjar. Afortunadament, la força de l’Estat democràtic rau, entre altres coses, en la independència dels diferents poders de l’Estat i en l’escrupolós respecte dels drets fonamentals sobre els quals s’assenta la democràcia.

Prova d’això són les pròpies declaracions de l’exministre, que, havent-ho negat al seu dia davant els tribunals, ara ho accepta i fins i tot ho justifica. És per aquesta raó que ell i altres responsables dels GAL van ser encertadament condemnats i van complir la sentència.

Afortunadament, ni els GAL ni ETA existeixen ja, malgrat que hi hagi qui encara creu que van poder tenir justificació, tot i que en cap cas podien tenir-la.

Emparar-se amb el poder de l’Estat per delinquir sempre ha succeït en la història. No obstant, la democràcia ha permès des de sempre, allà on ha arrelat, desemmascarar els qui, per mitjans il·lícits, criminals i prevaricadors, ho han intentat o fins i tot aconseguit. La justícia ha condemnat ministres, presidents autonòmics, directors generals de la Guàrdia Civil, responsables dels serveis secrets de l’Estat, membres de la família reial, alcaldes, regidors, personalitats civils, militars i fins i tot eclesiàstiques, pels seus delictes.

Notícies relacionades

Un film mostra la cara més periodística del 'cas GAL'

Elogi del crim d’Estat

En aquest sentit, és lògic que els familiars de les víctimes de la banda criminal ETA, com la viuda del que va ser vice ‘lehendakari’ Fernando Buesa, ho condemnin. Res justifica l’assassinat, sigui per motius polítics o no polítics. La vida de la persona és sagrada i l’Estat democràtic, a diferència del que passa en els estats dictatorials o tirànics, basats en el terror i l’arbitrarietat, és el màxim garant de la vida dels ciutadans i ha de condemnar, en el seu ordenament jurídic, qualsevol contravenció. Mai tant com ara és precís ser exquisit en la divisió de poders perquè cada un d’ells vetlli pel que la Constitució democràtica els té reservat. Aquesta, no una altra, és la garantia de la democràcia.

Compte, doncs, amb la responsabilitat de cadascú, estigui o no en el servei públic, ja que és precisament en els ciutadans en qui rau la sobirania nacional de la qual emanen tots els poders de l’Estat, com indica l’article 1 de la Constitució. La seguretat de la democràcia està, doncs, en mans de tots nosaltres.