La perspectiva és seguir, seguir i seguir

Ha sigut dur aprendre una nova cultura. Amb desacords i, de vegades, molt desagradables, la coalició no es trenca, és més, la perspectiva en aquest final de legislatura és seguir i, després, seguir. És allò pragmàtic, la part poderosa de la coalició, la que sol imposar els seus criteris, sap que no podrà governar si depèn només de si mateixa; la feble ho reconeix.  No anirem d’una tirada, queda temps, municipals i autonòmiques funcionaran com les ‘midterms’ nord-americanes d’aquests dies.

El paradoxal és que la coalició no es trenqui i, tanmateix, un dels coalitzats Unides Podem, perilli; mentre que un PSOE en el poder, però només en aquest cas, té a ratlla les baronies insurrectes. No és estrany llavors que el principal objectiu per diversos interessos sigui seguir.

Empesos pel realisme, UP està aprenent la dura lliçó de governar i el que costaria, potser la supervivència, deixar de fer-ho. Per la seva banda, el PSOE intueix la catàstrofe, inclosa l’orgànica, que l’esperaria. Davant el sisme ideològic provocat per l’aparició de l’extrema dreta parlamentària i social que empeny el PP, competeix fins i tot al seu terreny, per exemple, en polítiques de seguretat i estrangeria. El PSOE lluita per la centralitat política que no és necessàriament el centre.

Sens dubte que l’estrellat se l’emporten els Pressupostos –fiscalitat inclosa– com el lacrat de la continuïtat i l’estabilitat davant els catastrofistes. I mantenir les aliances. El perill d’altres aires també uneix: El PNB i ERC ho saben. 

No són menors els assumptes pendents. La llei de la vivenda i la ‘llei mordassa’ tenen perfils ideològics sensibles en els espais vitals i les zones d’influència electoral, també assenyalen sense pudor els ‘lobbies’ de pressió que limiten els uns, i les capes més ideologitzades, els altres. En això, Catalunya també juga el seu paper, amb una dreta patriòtica a l’aguait. L’alineament en un costat o l’altre dins de la coalició no portarà a la ruptura, però operarà com aquesta als països amb més tradició. Tots dos assumeixen anar a les pròximes eleccions amb el deure i l’haver d’adoptar una postura o una altra en els assumptes pendents.

Notícies relacionades

Revisió al Govern espanyol: les lleis estrella continuen pendents un any abans de les eleccions generals

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

El final de legislatura té un altre element intern per considerar: la perillosa operació Sumar; tots tenen el seu interès, però el PSOE es mou perquè no sembla que hi hagi un nou Ciutadans que els empari. Sumar és bo; debilitar, suïcida. Amb tot, sembla que Podem està fins i tot disposada a caminar sola, hi ha enquestes que els animen. 

La coalició de Govern ha resistit. Cal veure si malgrat tot és capaç de resistir a si mateixa.