Trump perd pistonada, però segueix viu | L’article d’Albert Sáez

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Les eleccions de meitat de mandat presidencial no han sigut tan dolentes per a Biden com pronosticaven les enquestes ni tan bones per a Trump. El Senat es mou en un empat tècnic, amb la qual cosa les lleis quedaran en mans dels independents. I la Cambra de Representants tindrà una majoria republicana no aclaparadora. Cert és que el trumpisme ja és hegemònic a les files del Partit Republicà. Aquesta dada no és menor, perquè, tot i que l’expresident no opti de nou a la reelecció, l’alternativa pot ser igual de terrorífica des del punt de vista de l’estabilitat institucional.

Com passa en els casos de Bolsonaro i de Meloni, el debat no hauria de ser per què els votants prenen decisions suposadament equivocades, sinó per què aquest tipus de candidats connecten amb els electors de manera tan massiva fins al punt d’arribar a ser majoritària. Com en el cas dels mitjans informatius respecte de les xarxes socials, la pregunta és per què els usuaris o els electors no noten la diferència entre l’original i el succedani. Potser perquè l’original no té la qualitat que pregona. Per entendre Trump hem de fixar-nos en aquesta plutocràcia de Washington que, massa vegades, ha mirat la política com un mer joc d’interessos oblidant-se dels principis. Bé és cert que quan als purs els toca governar, els passa com a Meloni, que ara ha descobert que les lleis internacionals s’han de complir o canviar però que és impossible saltar-se-les. La política és una lluita titànica entre els interessos i els principis i un excés de qualsevol dels components és letal. Fins i tot per a un cínic com Trump.