NEWSLETTER
Derogació de la sedició: els electors empenyen a aprofundir en el diàleg
Sovint, quan els periodistes demanem explicacions als polítics sobre determinades decisions que ens semblen irracionals, ens responen que les enquestes els obliguen a prendre-les. L’última enquesta del CEO (organisme públic de la Generalitat) intensifica la tendència de la primera que va publicar EL PERIÓDICO després de la sortida de Junts del Govern. El PSC de Salvador Illa es consolida com el primer partit de Catalunya i s’acosta als 40 diputats, una xifra que fa gairebé una dècada que no suma cap partit en solitari. Esquerra avança en l’objectiu que persegueix amb el calvari de governar en solitari i és, clarament, la força hegemònica en l’independentisme, amb Junts en caiguda lliure mentre juga a l’activisme de la ‘cuchipandi’ de Laura Borràs. La novetat del CEO és que el bloc per la independència podria no sumar majoria absoluta, i el bloc constitucionalista tampoc ho faria sense el PP, que recupera molt terreny. Comuns, CUP i Vox mantenen expectatives.
En aquest context, sembla clar que el premi a les enquestes se l’emporten els partits que han apostat pel diàleg i per la política davant els que ho fan per la confrontació i per la judicialització. Sense donar encara resultats tangibles, la taula de diàleg genera un clima que rep el suport dels electors. Si la lògica electoral s’imposa, el que tocaria en els pròxims mesos és perseverar-hi malgrat les dificultats objectives que suposen la coincidència d’almenys dues campanyes electorals i la fragilitat del Govern d’Aragonès. ¿Com consolidar aquesta via del diàleg? Aquests serien alguns dels indicadors: que la reforma del delicte de sedició –ja anunciada per Sánchez– es materialitzi; que Esquerra donés suport als Pressupostos Generals de l’Estat; que Aragonès aprovés els seus pressupostos en temps i forma; que l’Ajuntament de Barcelona tingués comptes aprovats per al 2023, i que algunes zones sensibles del Govern (sanitat, educació i seguretat) comptessin amb un suport parlamentari suficient i estable. L’aprovació vergonyant dels pressupostos en una Cambra i l’altra seria la millor munició per a Borràs i companyia. Per evitar-ho, Aragonès té una via plàcida de sortir de l’embús com ha fet Sánchez: complir el compromís de crear també una taula de diàleg a Catalunya. Rebria, de ben segur, premi parlamentari i demoscòpic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.