Un fracàs personal de Trump

Una vegada ha quedat en res l’onada vermella a què aspirava Donald Trump, l’únic èxit a l’abast del partit de l’expresident és aconseguir una exigua majoria a la Cambra de Representants. El Partit Demòcrata es va garantir aquest cap de setmana la majoria al Senat fins i tot abans de la segona volta a l’estat de Geòrgia el 6 de desembre i els candidats negacionistes a ocupar el lloc de secretari d’Estat en diferents estats, promoguts pel trumpisme, han sortit derrotats, fet que significa que Trump no disposarà el 2024 de tants funcionaris afectes a la seva causa com esperava, disposats a no donar per bons els escrutinis quan el guanyador sigui el candidat demòcrata.

El consol de la victòria a la Cambra de Representants, pendent de confirmació –els republicans obtindran entre 219 i 221 escons, segons les últimes projeccions, i la majoria està fixada en 218–, és un pobre consol perquè no permetrà bloquejar les iniciatives legislatives dels demòcrates. Aquest era un dels objectius de Trump: tenir lligada de mans l’Administració de Joe Biden els dos pròxims anys. A banda, no menys d’una desena de diputats republicans són partidaris d’arribar a compromisos amb els demòcrates per aprovar iniciatives bipartidistes o, el que és el mateix, ni tan sols a la Cambra de Representants Trump hi té garantida una majoria permanent. A tot plegat hi cal afegir l’anomenat privilegi executiu, que en determinades circumstàncies permet al president ajornar l’aplicació d’una proposta votada al Congrés.

Es tracta d’un autèntic fracàs electoral en un país extremadament dividit on ha arrelat la sensació que la democràcia està en perill. Es dona així una situació insòlita dins del Partit Republicà, on cada vegada són més les veus que de manera més o menys explícita acusen el populisme extremista de Trump d’haver mobilitzat l’electorat liberal. Com ha resumit un assessor dels republicans, Trump és tan eficaç per posar en marxa el votant conservador com el liberal, sense que, fora d’això, hagin tingut especial rellevància a l’hora de la veritat els canvis en la delimitació dels districtes electorals, les complicacions per a la inscripció en el cens electoral i el laberint burocràtic per al vot per correu aprovat en estats amb governadors trumpistes i majoria del mateix signe al Congrés estatal.

Els votants han sabut separar l’acompliment de Biden, amb índexs d’acceptació per sota del 50%, de la necessitat imperiosa de parar els peus a l’expresident. Les enquestes de campanya no van saber o no van poder captar aquest matís, però és evident que el comportament del cos electoral en molts estats ha tingut una orientació preventiva: evitar que els candidats promoguts per Trump sortissin victoriosos. L’anomenat vot negatiu ha sigut determinant en el desenllaç d’aquestes eleccions.

Davant el desafiament permanent a les institucions que somiava Trump i que va arribar al paroxisme en l’assalt al Capitoli, s’ha imposat la mobilització cívica per evitar-ho. Davant la convicció de l’expresident que sortiria de les eleccions de meitat de mandat investit amb els atributs del segur candidat republicà per a l’elecció presidencial del 2024 sorgeix ara Ron DeSantis, governador de Florida, que va treure un avantatge de 20 punts al candidat demòcrata i està en condicions de disputar a Trump la cursa a la Casa Blanca. No menys perillosament reaccionari que l’expresident, fet que demostra que el seu fracàs encara és més personal que polític, i que no es pot donar per fet que contra l’extrema dreta vociferant hi hagi una majoria incontestable fundada en la sensatesa de l’electorat centrista i la mobilització de les bases més obertament liberals.