Àgora | Article de Nasser Kamel Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El Mediterrani: una història inèdita sobre clima, amenaces i esperances
La regió mediterrània està més exposada en termes climàtics i socioeconòmics, i si no actuem ara ens enfrontem a prediccions nefastes
Per primera vegada en la història de les negociacions sobre el clima, hi ha una veu mediterrània a la taula. Una diversa coalició organitza el Pavelló Mediterrani en la COP27: Nord i Sud, sector públic i privat, empreses i universitats, dones i homes. Ens reunim per mirar de frenar una amenaça existencial per al nostre mar i la nostra regió. El Pavelló Mediterrani no només servirà per posar en relleu la urgència de la crisi climàtica i la necessària transició sostenible, sinó també per donar a conèixer les solucions i polítiques innovadores que han sorgit en aquesta regió.
L’emergència climàtica és global i exigeix l’atenció de tots. Però la gravetat i l’impacte no es viuen per igual. La regió mediterrània està més exposada en termes climàtics i socioeconòmics, i si no actuem ara ens enfrontem a prediccions nefastes. Aquest estiu, una letal onada de calor va causar estralls amb sequeres i incendis forestals i va danyar enormement els ecosistemes marins. Desenes de milers de persones es van veure obligades a abandonar les seves llars i d’altres van perdre la vida: al nord d’Algèria, almenys 40 persones van morir en els incendis d’agost. Al seu torn, al sud-oest de França, més de 36.700 persones van ser evacuades. Espanya i Portugal es van enfrontar a les pitjors sequeres en més de 1.000 anys. Un Mediterrani desestabilitzat és una amenaça global al ser el lloc on convergeixen tres continents.
Davant aquesta crisi climàtica global, cal prendre mesures concretes per salvar la regió mediterrània del seu ràpid deteriorament. Aquest estiu no és un exemple aïllat. En conjunt, la regió mediterrània és la segona que més ràpid s’escalfa a nivell mundial, i les seves aigües les que més ràpid ho fan.
La Xarxa d’Experts del Mediterrani en Canvi Climàtic i Mediambiental (MedECC) va publicar un informe pioner sobre els problemes mediambientals i climàtics a què s’enfronta la nostra regió. Si no es prenen ja mesures polítiques i econòmiques, les onades de calor extremes s’intensificaran fins que moltes ciutats siguin gairebé inhabitables. La vida a la costa també es veurà amenaçada, ja que es preveu que el nivell del mar pugi un metre d’aquí a 2100, cosa que també posarà en perill els mitjans de vida de més de 37 milions de persones, a l’augmentar la possibilitat de patir escassetat d’aliments i propagació de malalties i patògens transmesos per l’aigua. Això podria provocar inestabilitat política, desplaçaments humans i fins i tot conflictes.
Entretots
Aquest és un escenari que ningú es pot permetre. Però la nostra història no és només un crit de conscienciació i ajuda. És més aviat un relat d’esperança, d’acció decisiva i de pau. El Pavelló Mediterrani a la COP27 vol mostrar com, a escala regional, estem adoptant un enfocament per fer front al canvi climàtic simple però eficaç: ‘junts podem, junts tenim el deure’. La reconeguda diversitat del Mediterrani ha impulsat freqüentment la fragmentació i la falta d’entesa. Però aquesta realitat pot tornar-se a favor nostre, la riquesa de coneixements i recursos és capaç de mitigar les amenaces que es discerneixen en benefici de tots.
El Mediterrani té un enorme potencial per aportar les solucions que necessitem per evitar els pitjors escenaris previstos. L’intercanvi de coneixements i experiència s’ha de convertir en la norma. Al sud i a l’est del Mediterrani hi ha un enorme potencial per a l’energia solar, eòlica i marina, però si la seva producció fos només local no hi hauria prou demanda per finançar l’adequat desenvolupament. Al nord del Mediterrani, la desertificació s’està accelerant com a conseqüència de les sequeres i l’ús insostenible de l’aigua. Però els processos agroecològics, els recursos fitogenètics i l’experiència mil·lenària sobre com explotar-los resideixen de manera gairebé exclusiva al sud. ¿Ens hem de quedar cada un amb el que tenim?
Ens hem unit per enviar un missatge: cap govern pot fer front a una amenaça global per si sol. Quan els països adopten polítiques climàtiques de manera individual, perdem l’enorme benefici que els recursos energètics renovables i les infraestructures de les diferents regions poden oferir-nos a tots. Si aconseguim veure la diversitat com un recurs en lloc de desconfiar-hi, podrem resoldre la crisi climàtica. I, paral·lelament, estarem establint les bases per a la pau.
