Els perquès d’un cert respir

Estava molt estesa la creença que els republicans –amb un agressiu Donald Trump al darrere– arrasarien en unes eleccions en les quals es renovava tota la Cambra de Representants i un terç del Senat i dels governadors dels estats. Perquè sempre acostumen a castigar el partit que ocupa la Casa Blanca i perquè l’alta inflació, que va arribar al 9,1%, és la més alta en més de 30 anys i perjudica el benestar de les famílies. També perquè l’aprovació de Biden (40%) era baixa i no superior a la d’Obama i Clinton, que, tot i que després van ser reelegits, van patir una gran derrota en les ‘midterm’.

I aquesta vegada hi havia més temor perquè el triomf republicà podia obrir la porta a un nou mandat de Trump el 2024. I no ha sigut així. La inflació i les males expectatives econòmiques han pesat, però no més –sobretot en l’electorat femení i en el més jove– que les possibles restriccions a l’avortament després de la recent sentència d’un Tribunal Suprem amb majoria conservadora. Al final, la censura a Biden i a l’ala més esquerrana dels demòcrates ha comptat menys que la por d’una dreta dominada per Trump que va intentar –amb la invasió al Capitoli– impedir el reconeixement del resultat de les presidencials.

Els demòcrates mantenen –i augmenten– el control del Senat i els republicans tindran una victòria important però pírrica a la Cambra. Però el rellevant és que molts candidats (fins i tot governadors) promocionats per Trump han caigut derrotats. I així Trump, que ja ha anunciat que tornarà a ser candidat, ha perdut l’aura de triomfador. Els «comptables» republicans anoten que va perdre les eleccions ‘midterm’ del 2018, les presidencials del 2020 i que el 2022 li acaba de sortir el tret per la culata. I la poderosa cadena Fox i tota la premsa de Murdoch ja aposten per Ron DeSantis, el reelegit governador de Florida que acaba de viure un gran triomf al superar per 20 punts el seu rival demòcrata. I, tot i que DeSantis no és un republicà moderat, sembla més equilibrat i menys divisiu que Trump. 

Seria imprudent creure que Trump ja és passat, però la seva estrella ha empal·lidit i això ha permès un respir en l’escena internacional. La trobada entre Biden i Xi Jinping en el G-20 de Bali ha sigut rellevant. No és que les grans diferències entre la Xina i Amèrica desapareguin –i el problema de Taiwan es manté–, però els dos presidents han apostat per la distensió a l’afirmar que no volien una nova guerra freda i que temen els efectes nocius d’una imprudent desglobalització (ruptura de les relacions comercials entre blocs). I Xi ha insistit en aquesta voluntat en les seves reunions amb el primer ministre d’Austràlia i amb diversos líders europeus. Olaf Scholz, tan criticat pel seu recent viatge a Pequín, tenia raó. La contenció a la Xina ha de tenir en compte els riscos de la desglobalització.

Notícies relacionades

Culturalment cristians

Curiós fenomen

A més, la distensió entre la Xina i Amèrica és condició imprescindible, tot i que potser no suficient, perquè la guerra d’Ucraïna no es perpetuï. Un Xi enfrontat a Biden hauria sigut bo per a Putin. A Bali ha passat el contrari.

L’últim punt de respir és el descens de la inflació als Estats Units, que ha «caigut» del 9,1% el juny al 7,7%. I la vicepresidenta de la Reserva Federal, Laile Brainard, ha declarat que la intensitat de la pujada de tipus (en les seves últimes quatre reunions l’ha pujat un 0,75% cada vegada) s’ha de suavitzar. Potser al desembre pugen només un 0,5%. Les borses n’han pres nota i han interromput el seu descens. I si Amèrica frena l’alça de tipus, el BCE podria ser més temperat en les seves pròximes decisions. ¿Serà l’hivern menys dur?