Damián Mateo Ferreras, com una criatura esdevé una xifra des del primer plor

Resulta que Damián Mateo Ferreras ha estat triat com la criatura del planeta que ostenta el privilegi de ser un número, concretament el 8.000.000.000, que és la xifra a què la humanitat va arribar el 15 de novembre. ACom que el Fons de Població de Nacions Unides (UNFPA) va triar-lo, la Maternidad de Nuestra Señora de la Altagracia, de Santo Domingo va disposar, sota les ordres del ginecòleg Michael Trinidad, que el part fos gravat com un documental. És a dir, tot el món té imatges del naixement, amb els habituals esgarips de la mare, amb els doctors i les comadrones pendents del moment culminant, i amb un aplaudiment unànime del personal, un cop el “Niño Damián”, que és com l’anomenen, treu el caparró, llefiscós tot ell, i comença a plorar. Sabem, com a dades més certes de la seva biografia, que va pesar 2770 grams i que, un cop mesurat, va fer 52 centímetres, després de 40 setmanes de gestació. També sabem que de seguida li van entaforar una samarreta que diu “Bebé 8.000 millones” i que la mare, de 35 anys, amb un altre fill de 16, està bé de salut.

A partir d’aquí les informacions són contradictòries. El 'Listín diario; Periódico de los Dominicanos' assegura que Dámaris Ferreras és una mare soltera i sense feina, mentre que la cadena CDN entrevista la mare i el pare, Santos Mateo Ferrera, consternats tots dos per la notícia. El pare, que sembla que sí que és parella de la mare, assegura que és un home afortunat i que vol que el nen sigui “pelotero”, però amb la idea d’educar-lo com Déu mana “para que no sea un pelotero malcriado”. La mare intervé i diu que “Dios le dio ese puesto a él para que lo pueda aprovechar y pueda ser un muchacho que se integre en la sociedad, estudie mucho y logre sus sueños”, que és, més o menys, el que desitgen totes les mares. 

De fet, no és Déu, sinó les Nacions Unides qui li ha concedit l’honor. Només cal observar qualsevol dels comptadors de població que es poden trobar a la xarxa. L’augment de la població no ve donat pels naixements, sinó pel diferencial entre naixements i defuncions, la qual cosa vol dir que el Niño Damián va haver d’esperar que el seu naixement coincidís amb unes quantes defuncions per tal d’arribar a la xifra simbòlica. Fa feredat resseguir, segon a segon, aquest marcador que oscil·la entre la vida i la mort. 

Notícies relacionades

La natalitat a Europa: menys fills i més mares primerenques després dels 40

Una perillosa escalada en espera de Trump

Però bé, tothom ha assumit que ell és el triat pel destí. Vés a saber com acabarà, aquest noiet acabat de néixer. D’entrada, però, té un repte colossal. En la cimera del Clima, el secretari general de Nacions Unides ja l’ha citat: “¿Com respondrem quan aquest nadó tingui prou edat per preguntar què vau fer pel nostre planeta?”. Si descomptem els fills dels reis i de les celebritats, mai un nen no havia tingut tant de pes històric des del bressol. D’aquí set o vuit anys (o deu: no sé del cert quan tindrà edat de preguntar), el mateix intrèpid reporter de la CDN que va entrevistar els pares de la criatura hauria de mirar de parlar amb el Niño Damián, a veure què en pensa, de tot plegat. 

A mi, que ja no sé què més afegir per completar aquest retrat impossible, em preocupen els pares del nadó 7.999.999.999. Són com aquell “turista 1.999.999” de la cançó de Cristina y los Stop, que per un pèl no es converteix en el turista 2 milions que arriba a Mallorca. És una decepció, però al final resulta que aquell turista, com tots els altres nadons que han estat a punt de ser famosos, s’ha de conformar amb la possibilitat de gaudir d’un “mundo de sol, un mundo de amor”. Que és, més o menys, el que tenim entre mans.