Fam de cultura

Recordo bé com en algunes compareixences en la comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, alguna de ses senyories portaveus somreien i fins i tot responien enginyosament, tot i que sorneguerament, quan el ministre Miquel Iceta o el secretari general Víctor Francos parlaven de com pretenien, des de les eines que els permetés el ministeri, recolzar i promoure una mena de renaixement cultural a l’Espanya postpandèmia.

Fa pocs dies vam conèixer la campanya publicitària institucional que sota el lema ‘Fam de cultura’ pretén començar a embastar aquest compromís de cara al públic general d’Espanya. A través de material multimèdia, audiovisual, radiofònic i gràfic, esperem que arribi a tots els racons possibles i que pugui ser del màxim profit per als nostres sectors culturals i les indústries del nostre país.

És cert, per a tots els que assistim assíduament a actes culturals, que es nota aquesta fam, aquestes ganes de retrobar-nos amb els amics als museus, concerts, sales de conferències, el fet de tornar a coincidir amb aquells als quals ens uneixen les passions culturals. El ministeri s’havia compromès a intentar magnificar tot aquest sentiment per ajudar que la nostra cultura torni al més aviat possible al seu màxim potencial i no hem de menysprear una campanya com aquesta i l’esforç que comporta.

Igualment, cert és que un bon cartell, una bona falca de ràdio i un bon anunci publicitari de res serveixen amb altres elements que, si bé poden passar més desapercebuts per al públic general, són molt més crucials per a les nostres indústries culturals i els nostres creadors.

La setmana vinent es tramitaran en el Congrés els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any vinent i de poc serviria una bona campanya publicitària per a aquest renéixer cultural si la nostra cultura no trobés en els futurs comptes públics el fons que l’han d’apuntalar. Ressonava encara l’eco dels pessimistes que l’any passat van considerar que el pressupost de cultura estava inflat falsament pels fons europeus quan vam saber que aquest any el pressupost total de cultura ascendiria a 1.804 milions d’euros, un 13,5% més que el present exercici. La fam de cultura al Partit Socialista cristal·litza en el pressupost general de l’Estat, no hi ha un lloc millor, no hi ha notari públic més clar i transparent.

Dues mencions, només, que demostren el compromís del ministre Iceta i el seu equip amb la nostra cultura i la manera progressista i plural de com l’entenen. El bo cultural jove tornarà a tenir més de dos-cents milions consignats en els comptes públics amb l’esperit de millorar-lo però amb l’esforç d’un any inicial en què s’ha hagut de muntar una enorme estructura de funcionament des de zero. El compromís transversal que cadascun dels nostres joves de 18 anys tingui la fam cultural d’empassar-se els fons que els dediquem en el millor de la nostra cultura hauria de ser ineludible, siguem govern o siguem oposició. ¿Per què renunciar a un nou dret per a la nostra joventut i a un benefici per a les nostres indústries culturals?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, la campanya ‘Fam de cultura’ la trobarem en totes les nostres llengües, una mania més –la d’enorgullir-se i promocionar sense embuts totes les llengües d’Espanya– del ministre Iceta. Aquest orgull de la nostra pluralitat lingüística ja l’hem pogut veure en com s’ha representat el nostre món literari a la Fira de Frankfurt i el veiem també en els Pressupostos, on ascendeix gairebé fins als 40 milions d’euros la partida per a les comunitats autònomes per a la promoció de l’audiovisual en totes les nostres llengües.

És per tot això que més enllà d’una simple campanya per donar compliment a una promesa –una tradició que no està malament anar recuperant en la nostra política– és tot el que l’acompanyarà, amb tangibles en els Pressupostos, on rau el màxim compromís d’un mandatari. És allà on el Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya demostra que la nostra fam de cultura no és merament propagandística.