#VullCorredor

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ho han demanat de totes les formes imaginables amb saberuts estudis econòmics i de mobilitat, emparant-se amb les prioritats de la UE, amb treballs mediambientals... D’aquest ‘lobby’ s’han despenjat en els últims anys els empresaris catalans per raons polítiques i també perquè tenen solucionada una part del problema. Però aquest dijous tornen a la càrrega amb un acte a Foment del Treball. I en aquesta ocasió han optat per l’humor: parlen d’un col·leccionable de retards d’un tren que es construeix per entregues. No sé si els faran més cas, però han demostrat enginy.

Poc abans del pla d’estabilització franquista, el Banc Mundial va emetre una sèrie de recomanacions abans de concedir un generós crèdit. Una d’elles era construir, seguint la línia de la costa, una via de transport per estimular les exportacions cap al nord i el turisme cap al sud. Els tecnòcrates van optar per fer una autopista i la van finançar amb capital privat. Així va néixer l’autopista del Mediterrani, que va deixar de ser de peatge fa uns mesos. Hauria sigut millor el tren. Només han de passejar-se per aquesta via, ara de lliure accés, i contemplar la caravana de camions, amb un o dos contenidors cada un, que ocupen el carril dret. Formen un tren que crema mil vegades més combustible. L’arribada de la democràcia no hi va ajudar. González va voler premiar Andalusia amb l’alta velocitat i ample europeu quan el que necessitaven els andalusos eren altres coses. I Aznar va complir el somni de tot bon funcionari de l’Estat i va crear una xarxa per tornar cada cap de setmana a Madrid quan estan destinats a altres províncies. Hi ha maneres menys virulentes de tirar-se un tret al peu i, de passada, fer inviable Espanya. Fa riure tot i que no tingui gràcia.