Article d’Astrid Barrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Males lleis, jutges amb problemes
Es descuida la tipificació com a delicte de conductes de polítics que des de les institucions subverteixen l’ordre constitucional per satisfer els seus objectius, que va ser exactament el que va passar a la tardor del 2017
juecesok
Aquesta setmana s’han conegut els primers efectes de la llei del ‘sí és sí’, una llei nascuda al caliu de la sentència de ‘La manada’ amb l’objectiu clar d’endurir els delictes relatius a l’abús i l’agressió sexual per mitjà d’una modificació dels tipus penals i que, paradoxalment, ha acabat tenint com a resultat la reducció de les penes d’alguns condemnats per delictes sexuals, que s’han pogut acollir al principi de l’aplicació de la norma més favorable que contempla la Constitució. Aquest resultat, que sota cap concepte pot considerar-se inesperat o fruit del masclisme dels jutges, ja que nombrosos juristes havien alertat del perill que això passés, hauria de servir per conjurar les temptacions del populisme punitiu, de la legislació ad hoc i per reforçar la prudència que ha de guiar qualsevol reforma legislativa per evitar que s’acabin exacerbant les situacions que es busca remeiar.
I això és precisament el que pot acabar passant amb la reforma (o derogació) del delicte de sedició que, sota el pretext de l’homologació europea i amb l’objectiu de minimitzar l’impacte dels judicis del procés independentista, pot acabar comportant un increment de la judicialització de la política, ja que del redactat actual es dedueix la consideració com a delicte de bona part del repertori d’acció col·lectiva habitual en molts moviments socials. Una cosa sorprenent en un estat de dret i més si la iniciativa procedeix del Govern més progressista de la història. Es descuida, en canvi, la tipificació com a delicte de conductes de polítics que des de les institucions subverteixen l’ordre constitucional per satisfer els seus objectius, que va ser exactament el que va passar a la tardor del 2017. Perquè la reforma no només ha de servir per superar les nefastes conseqüències d’aquella etapa, sinó també per fer una bona llei que eviti, en un futur, si arriba el cas, que els jutges hagin de tornar a fer malabarismes amb els tipus penals.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
