L’opinió de la meva mare

Diu que ens estem carregant el planeta. Creu en el canvi climàtic i recicla des de fa anys. Nota que cada any fa més calor. Els estius al seu poble de la comarca de la Sibèria extremenya sempre han sigut sufocants, però ara són infernals. La sequera panseix el seu ànim, però no la seva voluntat. Ella utilitza l’aigua amb què ha rentat les verdures per regar les plantes o per llançar-la al vàter. No en malgasta ni una gota.

La preocupa moltíssim la falta de drets de les dones de països on hi ha els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina. Sobre el vel pensa que elles creuen que han de portar-lo perquè la seva cultura és així. Però que ho fan obligades. Que si tinguessin llibertat anirien totes amb el cabell deixat anar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La política l’apassiona. Té els ideals clars. Pensa que qui guanyi ha de governar amb calma, respecte i tolerància i no pensant en els vots sinó en el bé comú. Defensa l’Educació pública i l’alarma la salut de la Sanitat. El seu cos està cosit a cicatrius de les moltes operacions per les quals ha passat. Algunes d’elles per malalties greus. I l’afligeix que es desmantelli un sistema sanitari que, literalment, li ha permès viure. 

La meva mare, igual com moltes dones i homes de la seva generació, han de tenir més veu. Han viscut molt. Ella va aprendre a cosir amb 12 anys. Als 17 se’n va anar a servir a Madrid i als 24 va venir a Barcelona amb el meu pare. Per això m’insisteix una vegada i una altra que parli de la immigració. Perquè creu que els tractem malament i ningú deixa la seva terra i les seves arrels per plaer. No oblida que ella i el meu pare van emprendre amb molta pena un viatge amb diners prestats i una maleta de cartró.