Article de Sílvia Cóppulo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Quan tallar-se fa menys mal
Les autolesions serveixen, doncs, per alliberar sentiments intensos d’angoixa, tristesa i ràbia de qui no sap com gestionar-les d’una altra manera
Als braços, a les cames, a l’abdomen o al pit. ¿Per què es tallen amb punxons o fulles o es cremen amb puntes de cigarrets? Perquè el dolor del tall o de la cremada és clar, concret i suportable. A més, les lesions a la pell activen un mecanisme d’alliberament d’endorfines que funciona com un opiaci endogen, que genera un efecte relaxant, ansiolític i analgèsic. Acull i permet no sentir el dolor emocional de qui s’infringeix la lesió. Les autolesions serveixen, doncs, per alliberar sentiments intensos d’angoixa, tristesa i ràbia de qui no sap com gestionar-les d’una altra manera. O quan tallar-se fa menys mal.
La prevalença d’autolesions se situa al voltant d’un 30% d’adolescents i va en augment. Conductes que apareixen de vegades a edats molt primerenques en la infantesa o que continuen en l’edat adulta.
Les descriuen com un impuls irresistible que comporta a poc a poc la necessitat d’augmentar la freqüència o la gravetat del tall per obtenir-ne el mateix efecte. És a dir, les autolesions i el seu conseqüent alliberament d’endorfines generarien una sensació de plaer similar a l’addicció a substàncies. Fins i tot utilitzen les mateixes paraules relacionades amb l’abstinència de drogues o d’alcohol: recaiguda, estar net...
Entretots
Alguns especialistes creuen que les autolesions serien la punta de l’iceberg i que en la base trobaríem trastorns depressius, obsessius-compulsius, de conducta alimentària, de la personalitat o de l’espectre autista. Però, en fi, ¿què hem de fer davant d’un adolescent que a l’estiu utilitza samarretes de màniga llarga fins als dits per ocultar els talls?
Saber, en primer lloc, que aquestes conductes no es poden aturar de cop. Que les xarxes socials estan plenes de vídeos i fotografies que inciten a autolesionar-se. I que es tracta de no culpabilitzar ni estigmatitzar, sinó d’ajudar prenent-se seriosament les seves preocupacions, escoltant i suggerint fins i tot ajuda professional.
Algunes persones que s’autolesionen tenen clar que això les ajuda a evitar el suïcidi. Però els dol l’ànima.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
