Reformes a peu de jutjat

L’actualitat jurídica sembla marcada per assumptes com la renovació del CGPJ i la modificació del delicte de sedició, entre d’altres; temes que sens dubte són d’interès general però allunyats de la tasca habitual dels ciutadans.

En aquest context, fa tot just un any, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona engegava l’Institut d’Investigació i Innovació Jurídica (I+Dret). Naixia com a projecte pioner, creat amb la finalitat de donar respostes científiques a problemes socials detectats amb motiu de l’exercici professional dels advocats. Per aquest motiu els seus membres, tots juristes, pertanyen a diferents sectors (despatxos, administració, empresa, universitat) amb l’objectiu d’abordar els problemes amb una mirada àmplia, però amb un denominador comú: la utilització del dret com a forma privilegiada de protecció dels febles. 

Les propostes en les quals ha treballat l’Institut fins ara han sigut traslladades a la classe política, i han estat de naturalesa molt diferent: seguretat ciutadana, econòmica i social, garanties del consumidor o estrictament tecnicojurídiques.

Pel que es refereix a la seguretat ciutadana s’han portat a terme iniciatives tant en l’àmbit de l’ocupació il·legal com de la multireincidència. Respecte a la primera, podem afirmar que l’ocupació de béns immobles s’ha multiplicat en els últims anys, i ha ocasionat un perjudici als titulars dels immobles ocupats, així com a la resta de ciutadans pels problemes de convivència que usualment solen generar en el seu entorn. Actualment, la recuperació immediata de la vivenda pel propietari no és senzilla en la via judicial, la qual cosa fa necessari una revisió dels instruments legals a la nostra disposició. Entre aquests, la implantació del desallotjament com a mesura cautelar per a no només assegurar l’efectiu compliment de l’eventual sentència sinó també posar fi a la comissió del fet delictiu.

Quant a la transcendència que té el fenomen de la multireincidència en delictes de furt, s’han sol·licitat modificacions en la redacció de la tipificació per actuar d’una manera més precisa. En aquesta línia, es proposa intervenir en la tipicitat del furt més freqüent, que és el de dispositius electrònics o tecnològics.

En matèria social, no es pot desconèixer que el maltractament psicològic, com a forma de violència injustificada, constitueix una xacra social que es projecta, especialment, sobre les persones més vulnerables, i es posa de manifest l’oportunitat d’implementar la protecció de la nostra gent gran. Per això, considerem pertinent que es contempli de manera expressa el maltractament psicològic com a causa legítima de desheretament dels descendents del testador o testadora.

En el pla econòmic, afirmem que els períodes de crisi, com l’actual, exigeixen comptar amb mecanismes de flexibilització que permetin tant conservar els contractes com evitar l’excessiva judicialització provocada pel canvi extraordinari de les circumstàncies. És necessari pal·liar l’impacte negatiu d’aquesta crisi i afrontar la recuperació econòmica des del manteniment del teixit empresarial de les nostres petites i mitjanes empreses i dels llocs de treball. Per això serà imprescindible regular la figura emblemàtica de la clàusula ‘rebus sic stantibus’, com han fet recentment els països del nostre entorn. El pilar d’aquesta reforma seria el reconeixement del «deure de renegociació de les parts» i, en cas de fracassar, unes «àmplies potestats» del jutge per adaptar el contracte a les noves circumstàncies.

Notícies relacionades

Herència o donació: ¿què és més barat?

Twitter era una cerveseria de Múnic

Finalment, tot i que no menys rellevant, s’han traslladat mesures entorn de l’especialització dels òrgans judicials en matèria d’infància, família i capacitat; la missió i funcions del Consell Interterritorial del sistema de salut; l’ampliació dels continguts de la llei d’assistència jurídica gratuïta; l’establiment del límit màxim en els crèdits ‘revolving’ o, en suport als emprenedors, la supressió de l’IRPH per un altre que sigui de referència en la normativa europea i respongui a la realitat del mercat.

Aquestes són algunes de les reformes de la Justícia que impacten en les preocupacions diàries de les persones. Són solucions assequibles, pensades amb rigor acadèmic des de l’experiència pràctica i amb el ciutadà corrent al cap.