Pobresa i pressupostos

La situació de precarietat de les famílies es tradueix en grans carències. El 60% no disposa d’una vivenda digna. Viuen reallotjades, en infrahabitatges o en espais que no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat. També es tradueix en problemes de salut mental, fins al punt que dos de cada tres pares i mares i tres de cada cinc nens, nenes i adolescents es troben en situació de patiment psicoemocional, el triple que la mitjana de la població.

És un escenari que, lluny de millorar, en els pròxims mesos podria tornar-se més dramàtic com a conseqüència de la crisi energètica i la inflació, que arriben en un moment especialment crític. La Fundació Foessa recordava a principis de novembre que les famílies estan destinant gairebé tota la seva capacitat de despesa a qüestions bàsiques com vivenda, factures energètiques i alimentació, en concret 80 de cada 100 euros. Constatava també que una part important de les llars s’han vist obligades a retallar en qüestions essencials com la carn, el peix, la fruita i la verdura, indispensables per al desenvolupament infantil.

Les entitats, les oenagés, els informes, ens interpel·len perquè hi ha mares, pares, nens i nenes que necessiten polítiques públiques que mitiguin i evitin que les situacions de pobresa, especialment la pobresa infantil, que causa danys irreversibles, s’aprofundeixin.

Ens interpel·len també perquè Catalunya compti amb uns nous pressupostos. Uns que estiguin dissenyats per fer front a les necessitats sorgides de la crisi econòmica i social i que permetin incorporar els 3.098 milions d’euros que Catalunya perdrà si el Govern prorroga els comptes actuals. Renunciar a uns nous pressupostos significa renunciar a mesures socials que permetrien evitar que les persones més vulnerables siguin les grans perjudicades d’aquesta crisi.

Ho recordava la Taula del Tercer Sector amb motiu del Dia Internacional d’Erradicació de la Pobresa: aquests pressupostos són una eina clau per donar resposta a la pobresa i l’exclusió social creixent. Perquè són l’instrument per reorganitzar les despeses partint del context actual, que va molt més enllà de les conseqüències derivades de la pandèmia. Ara s’han sumat les conseqüències de la guerra a Ucraïna, de la crisi energètica i alimentària i d’una alta inflació. També són claus perquè permetrien sumar aquests 3.098 milions d’euros als comptes del 2023 gràcies a l’augment del sostre de la despesa no financera de la qual no es disposarà si no s’aproven uns nous pressupostos.

Aquests recursos es podrien destinar, per exemple, que la Renda Garantida de Ciutadania arribés a les famílies que més la necessiten. Segons les dades del Govern, actualment només la reben 173.886 persones a Catalunya, malgrat que s’estima que dos milions es troben en situació de pobresa i 691.000 en pobresa severa.

Notícies relacionades

La predicció del Banc Mundial sobre una nova pujada en el preu dels aliments

Twitter era una cerveseria de Múnic

Al seu llibre ‘¿La riquesa d’uns ens beneficia a tots?’, Zygmunt Bauman es preguntava per què la idea d’organitzar les societats entorn del concepte d’equitat i a la màxima del benestar comú s’havia convertit en una espècie d’utopia inabastable, al mateix temps que només es considerava realista afirmar que la desigualtat era l’únic horitzó de futur possible. Ens proposava una altra manera de fer les coses, perquè l’exclusió és una xacra que ens perjudica globalment com a societat.

En realitat, organitzar-nos per prioritzar el benestar comú per sobre dels interessos circumstancials i partidistes és la manera més realista i responsable d’abordar un futur incert i una situació econòmica i social sense precedents.