NEWSLETTER
Autolesions d’adolescents: un mirall social
Fa temps que la secció de Societat, sota la batuta de Montse Baraza i Núria Marrón, ens adverteix en el consell de redacció sobre la gravetat de l’estat de la salut mental entre els adolescents i els joves després de la pandèmia. Només aquesta setmana han publicat que més del 20% dels joves s’han autolesionat en alguna ocasió o que gairebé el 9% dels alumnes dels instituts catalans han considerat la idea de suïcidar-se. Davant la gravetat de la situació hem obert tres fronts informatius. En primer lloc, cal entendre les raons que provoquen aquest grau de malestar en els joves i adolescents. Publiquem aquests testimonis de persones que han passat per aquestes situacions per entendre-les. En segon lloc, mirem d’ajudar el seu entorn a detectar aquest tipus de problemes perquè pugui actuar de manera preventiva. Aquesta guia per a pares en podria ser un exemple. I, en tercer lloc, ens proposem monitoritzar si els recursos que les administracions dediquen a aquest tema són suficients i, sobretot, adequats. Recollim avui el lament dels professors d’FP sobre la falta d’atenció psicològica especialitzada en aquests centres. Aquest assumpte ens sembla important i no només impactant.
El filòsof Michel Foucault va definir a mitjans del segle passat el paper que té la malaltia mental en el control social dels individus. La bogeria, deia, és una forma d’imposició de la voluntat col·lectiva sobre el lliure albir dels individus. És una frivolitat atribuir aquest brot de mala salut mental a la falta de recursos per atendre-la. És simplista afirmar que tot és conseqüència d’una manera d’entendre el capitalisme poc inclusiva. I és injust atribuir el problema només a la falta de coratge dels qui ho pateixen. En una cosa Foucault tenia tota la raó: la salut mental ens retrata com a societat. La foto que ens surt dels nostres adolescents mereix que en algun moment tots revisem els nostres comportaments: les administracions, quan inverteixen en el que és vistós en lloc de fer-ho en el que és fonamental; els pares, quan som exigents en les expectatives i sobreprotectors en els comportaments; els professors, quan carreguen sobre l’esquena dels seus alumnes la responsabilitat de canviar el món; les empreses, quan volen vendre a qualsevol preu. La salut mental dels adolescents és la nostra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
