Tornen els JASP

Doncs ja tenim aquí aquests JASP: aquests xavals joves, desvergonyits, inexperts, agosarats, però sobretot solvents, enviant al món del futbol un missatge molt clar: «Compte, que Espanya va seriosament». Un missatge que de moment tan sols es pot aplicar al futbol.

Sempre s’ha dit que el primer partit en un Mundial és el més fotut (no m’ho preguntin perquè no n’he jugat cap, almenys de moment). La solvència demostrada també la van voler mostrar argentins i alemanys contra rivals teòricament inferiors. Ho van voler, és clar. Però no van poder, perquè pocs, o ningú, va apostar per aquest marcador a les cases d’apostes. M’agradaria saber qui va ser el llest que es va jugar 10 euros al 7-0. Ningú. No menteixin: ningú. I si existeix ja m’està convidant a una paella.

Abraçades en pinya

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tots sabem que el pecat més gran que poden cometre aquesta pila de nens rau a pensar que Espanya ja és campiona del món. No ho faran. ¿Van veure la pinya que formaven abraçant-se després de marcar cada un dels set gols? Mantinguin-la en les seves ments. Són els JASP.

Una cosa... van estar molt bé els nostres JASP que van actuar com els iranians, negant-se cantar la lletra de l’himne, però no es van tapar la boca amb la mà com van fer els alemanys. És que potser demanem massa coses... Disfrutin de la ironia, sisplau. De moment ha passat el primer capítol: li fas un set a Costa Rica. Està clar que el món és dels JASP. ¿I el Mundial? ¿eh?