Temps d’incertesa a l’economia

A la invasió de Ucraïna no se li veu aturador, l’energia continua essent una arma de guerra de Rússia i el contagi al món financer està servit. Els bancs centrals pugen els tipus per a controlar la inflació, però si es passen de frenada derraparà encara més l’economia. Guanyen terreny els autòcrates dintre de les democràcies tradicionals, i els ànims de les noves generacions marquen rumbs diferents a la geopolítica. En una Europa envellida, creix el convenciment de que la nostra joventut viurà pitjor que els seus ancestres. A la Xina i la Índia, just al contrari: Les noves generacions ara viuen millor que les velles. L’empenta, l’impuls, l’adrenalina que mou el progrés fan per un futur prou desigual entre els blocs tradicionals.

A casa nostra, a la micro, on potser més podem incidir, ell sistema productiu català tradicional avui està encerclat de fums de la petroquímica, de sorolls de vehicles de combustió i de olor de purins, o sotmès a l’atzar del cost de l’energia dels que depenen (tèxtil, fibres...) del preu de l’aigua. La transformació per a transitar cap a un nou model és, així, del tot necessària. El canvi de 'modus' de producció té, però, moltes incerteses per raó de riscos operatius, de seguretat, estratègics amb els nous posicionaments comercials, financers en mercats molt volàtils, i d’incompliment legal, amb marcs polítics poc estables. I en el seu component de transició la incertesa ve marcada pels condicionants que genera el canvi climàtic i pels propis de la salut global. Escalfament, onades de calor, problemes respiratoris, problemes de conservació de la biodiversitat, infeccions, adulteracions... Sindèmies que generen factors que interaccionen i condicionen salut i, en conseqüència, economia; i viceversa. I la pandèmia inflacionista que avui ho contamina tot...

En efecte, el canvi climàtic genera nous problemes en la producció d’aliments i en la generació  de noves proteïnes alimentàries, encareix la utilització d’aigua potable, fa emergir malalties a països càlids, provoca desplaçaments poblacionals i productius, empitjora la qualitat de l’aire, etc. Això pot generar amenaces a la salut pública en termes de brots de transmissió fecal-oral, brots alimentaris (listeriosis darrerament, salmonel·losis…), o brots de transmissió per contacte de fluids corporals (Ebola, hepatitis C, sida…). I a molts països menys desenvolupats per vectors comunicables (paparres, mosquits…), zoonosis (malteses, rickèttsies, tifus, vaques boges…)... sempre des del punt de vista de ‘one health’: una salut única tant animal com humana, tant del medi ambient com en termes de salubritat de les nostres clavegueres, en un món global de transmissibilitat màxima de la mà del transport i dels viatges.

Importa, per això, davant la que sigui la seva recurrència, la coherència de les accions preventives i reactives, el lideratge en les llacunes en què hom no pot ni assignar probabilitats als 'events' extrems que es puguin generar i que poden acabar provocant el que s’anomena ‘organisational exhaustion’, l’esgotament d’una organització que es vulgui ajustar als nous temps.

Notícies relacionades

Espanya té cada vegada menys núvols a causa del canvi climàtic

La inflació torna a baixar a l’octubre, fins al 7,3%

Però, tot i les dificultats, no toca altre que identificar aquests riscos, apamar-los, valorar-los i prioritzar, si escau, les accions preventives o d’apaivagament dels seus efectes que es duguin a terme. Certament, algunes d’aquestes accions necessiten el múscul de la protecció o salvaguarda pública, en la mesura que procedeixen d’esdeveniments d’elevades externalitats i causants de riscos sistèmics. Aquesta és una àrea nova avui més necessària que mai per a no frenar les transformacions, oferint coixins mínims per als trànsits més complexos o més afectats per l’aversió al risc a partir d’experiències anteriors (la covid, la darrera). Cal també que aquestes mesures, que tindran cost per les empreses en forma de preus, primes i impostos, no acabin d’enfonsar les nostres economies, de la mà del dúmping fiscal que facin economies que en el món global no respecten ni els objectius de sostenibilitat ambiental ni el dret dels ciutadans a la salut. Necessitem tot això si no volem perdre capacitat productiva o l’empenta de l’emprenedoria que ha estat tan decisiva per a la transformació del país.

Reconeguem, però, que aquesta vegada la dificultat és majúscula. Dels temes més macro potser pot hi podem fer. Però resta sota la nostra  responsabilitat i esforç aprofitar els fons Next Generation. Una  oportunitat d’or per emprendre moltes de la tasques que tenim pendents.