Us rebem amb alegria

‘Semos los mejores’. Llegeixo que es prepara una llei per al nòmada digital, és a dir, per al treballador internacional d’empreses estrangeres de tecnologia que, podent viure a casa, treballa on li arriba el wifi i prefereix –suposem– el sol d’Alacant a la foscor noruega. És una llei de la qual poc es parla i poc es publica, però estableix una odiosa comparativa: la de les condicions de l’autònom patri davant les del nòmada digital. Entre el poc que se sap, la llei ofereix al nòmada exempcions fiscals envejables. Pagarien al voltant d’un 14% de tribut fins als 600.000 euros facturats. Que em diguin com fer-me nòmada. 

És un senyal clar que volem atraure aquests talents. Sembla ser que perquè queda bé a la postal, de tons Ikea, en què hem recuinat les samarretes turístiques del ‘desarrollismo’ franquista. Així, en un país que castra la creativitat pròpia, es pretén competir en la lliga d’atraure cervells mentre s’escapen els de casa. És convertir Espanya en un pis d’AirBnb envejable amb cinc estrelles de qualificació. I diu més sobre les nostres aspiracions del que a primera vista podria semblar. 

Notícies relacionades

Nòmades digitals: una ciutat com a base i el món com a oficina

Sabina no es toca

Els nostres problemes més apressants són el buidament de regions i la gentrificació hiperbòlica de les ciutats, la hipoteca de la producció als xiringuitos del turisme. La nostra arquitectura mira al resort i la fira de congressos, la nostra seguretat social ranqueja en els prolegòmens d’una explosió de les pensions, la immigració convencional provoca guetos, kelis d’hotel i càntics de la ultradreta, mentre el retard endèmic R+D+I queda escombrat per un guiri amb xancletes amb un portàtil sobre les cames en temporada baixa i un suc de kiwi a la tauleta.

En fi. És com si ens haguéssim proposat ser líders en el que no creix, ni sembra, ni s’estableix, ni arrela. De Villar del Río no ens mou ni Déu.