Article d’Adela Muñoz Páez Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’abric de l’aire
Tots els materials aïllants naturals o sintètics, fets servir per a la roba o la construcció, utilitzen el mateix component
La moda ha anat creixent en les últimes dècades fins a convertir-se en una de les principals indústries que, com indicàvem a l’article del mes passat, és també una de les més contaminants.
Però ¿per què va començar l’ésser humà a fer servir peces per cobrir-se? Probablement per deslliurar-se del fred. Inicialment va haver de fer servir les pells dels animals que matava per defensar-se o alimentar-se, però el desenvolupament de la ramaderia i l’agricultura li van proporcionar nous materials per a la roba. Quan va anar progressant en la cria d’animals domèstics, va descobrir que podia utilitzar les fibres d’alguns d’ells, com les ovelles, sense necessitat de matar-los, traient-los-les a l’estació calorosa. D’altra banda, amb el cultiu de les plantes, va aprendre a processar fibres com el cotó, el lli o el cànem, per fer teixits més lleugers. El cas és que ja en les albors de la història, en la civilització sumèria desenvolupada a Mesopotàmia, trobem imatges en les quals els éssers humans porten elaborades túniques i ornaments de cap, que es van fer més boniques en la civilitzacions egípcia, minoica, grega i romana. Tot això és per recordar que la moda no és un invent del segle XX.
Però tornem als teixits fets servir com a abric. Hi ha vestigis de l’ús de llana d’ovelles al continent europeu i d’alpaques o vicunyes en l’americà, des de temps remots. Avui dia a aquestes fibres naturals s’hi han unit una infinitat de fibres sintètiques, de molt menor cost i propietats similars o millors, però no les han desplaçat completament, perquè les fibres naturals són sinònim de qualitat o luxe –una jaqueta d’alpaca pot costar desenes de milers d’euros–. Tot i això, la llana com a component principal de les mantes ha sigut substituïda per altres materials per a l’abric nocturn, com els edredons sintètics o de plomes –de nou els materials no sintetitzats per l’home tornen a ser sinònim de qualitat–. I ara ve la qüestió cientificotècnica que els lectors d’un article de ciència deuen estar esperant: ¿què tenen en comú la llana, les fibres sintètiques d’abric i els edredons de plomes per ser tan «càlids»?
Per guardar tota la roba d’abric ocupant el menor volum possible, resulta molt útil ficar-les en una bossa hermètica i fer hi el buit amb l’aspirador: totes disminuiran de volum dràsticament perquè els hem tret el component majoritari, l’aire, que és el que les fa tan «càlides». Partim de la base que la roba d’abric la fem servir no perquè ens escalfi, ja que nosaltres irradiem calor constantment (el cos humà està a 36,5 ºC), sinó perquè sigui un bon aïllant tèrmic, és a dir un mal conductor de la calor. L’aire és el millor, més barat i més lleuger dels aïllants tèrmics. Però llavors, ¿per què hem de tapar-nos o posar-nos abric? Perquè l’aire és molt bon aïllant només quan està tancat i no es pot moure, en això es basen tots els materials aïllants, tant els utilitzats a la roba d’abric com als materials de construcció: a tenir petits compartiments estancs farcides d’aire. És el que aconsegueix les plomes de les aus de climes freds i les fibres de llana o de la caríssima alpaca: atrapen l’aire que s’escalfa amb la calor irradiada pel nostre cos i crea una capa aïllant i càlida que ens protegeix del fred exterior.
També utilitzem aire quan volem mantenir fredes les begudes quan som al camp o a la platja, utilitzant les neveres de porexpan –el famós suro blanc– un polímer sintètic que reté aire en la seva estructura. ¿I què podem fer si volem que el fred, o la calor, es mantingui en una zona que està en contacte amb una altra a temperatura molt diferent? Utilitzem un aïllant tèrmic encara millor que l’aire: el buit. És el que s’utilitza a les finestres de Climalit d’última generació que tenen dues làmines de vidre entre les quals s’ha fet el buit.
Un cop sabem que el secret de les substàncies càlides es troba en l’aire, com que tenim l’obligació de tenir cura del planeta i vivim en un país no gaire fred, aprofitem al màxim la calor humana que desprèn el nostre cos, fent servir fibres sintètiques o naturals a la nostra roba de dia o de nit, i reduïm al màxim l’ús de calefacció. ¡Bon, saludable i sostenible hivern per a tothom!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
