Espanya, a la tercera divisió del mecenatge

No és fàcil determinar l’origen d’aquest diferencial en el tractament fiscal de les donacions. Possiblement, hi ha raons històriques relacionades amb el pes d’algunes institucions, com l’Església catòlica, que acaparaven aquesta mena d’activitats i van fomentar legislacions específiques i no generals. També hi deu pesar la tradició estatalista que a Espanya van compartir durant segles la dreta i l’esquerra. Totes dues alimenten un cert menyspreu envers la societat civil, a la qual veuen abans com una amenaça al monopoli de l’Estat que com una eficaç col·laboradora en favor de l’interès general. En la segona meitat del segle XX, aquest fenomen va ser especialment intens, ja que el franquisme ho va voler controlar tot i l’antifranquisme va practicar el denominat «entrisme» pel qual els partits es van infiltrar en la societat civil per utilitzar-la com a altaveu en temps de dictadura. Aquesta tàctica, que va ser intel·ligent en el seu moment, va provocar que, amb l’arribada de la democràcia, pervisqués aquesta connivència de manera que l’interès de reforçar-la amb una fiscalitat favorable va ser nul. Els sindicats i les entitats culturals del catalanisme en són dos bons exemples. Necessitem, doncs, una millor llei de mecenatge per equiparar-nos a Europa i per enfortir la societat civil.