Àgora | Article de David Cid Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sanitat pública catalana: No som Madrid, però hem de deixar de caminar cap a Madrid
Els professionals porten molts anys en un esprint continuat per garantir un servei públic, al màxim de pulsacions, i ja no poden més
Aquests dies, la massiva manifestació en defensa de la sanitat pública a Madrid ha situat al centre del debat de nou les reivindicacions de pacients i professionals, no només a la comunitat madrilenya, sinó a tota Espanya.
És cert que Catalunya avui no som el Madrid d’Ayuso. Allà la presidenta de la comunitat de la «llibertat» ha deixat l'equivalent als nostres CUAPs, els centres d’atenció primària d’urgències, sense metges i metgesses. II la conseqüència és que el 40% de la població té contractada una assegurança privada de salut. Les rebaixes fiscals a qui més té, són les retallades en salut de tots i totes, i qui pot pagar marxa a la privada.
Catalunya va tenir la seva Ayuso particular. Les retallades de Mas i de Boí Ruiz, que sobretot es van concentrar en l’Atenció Primària on de cada 5 euros retallats 3 van sortir de l’atenció primària, va suposar el tancament de les urgències nocturnes a molts CAPS en molts municipis que encara batallen per reobrir-les, com per exemple els veïns i veïnes de Montcada. Avui Catalunya és després de Madrid el segon territori amb més mútues privades de salut, amb un 32% de la població en l’any 2021.
Entretots
El pressupost de Salut destinat a l’Atenció Primària va passar del 18% al 2010 al 14% al 2016. Tot just el 2022 hem arribar al 17,9%, encara lluny del que reclama Marea Blanca, Amnistia Internacional, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària o el Fòrum Català d’Atenció Primària, que és establir un mínim del 25% del pressupost de la Conselleria de Salut.
Sens dubte la pandèmia ha impactat fortament en els nostres CAPs i els professionals sanitaris. Com va explicar el Sindicat de Metges a la Comissió de Salut al Parlament, els professionals porten molts anys en un esprint continuat per garantir un servei públic, al màxim de pulsacions, i ja no poden més.
El nou sonseller de Salut ha reconegut que només el 50% dels ciutadans i ciutadanes tenen garantida una cita amb el seu metge o metgessa del CAP en menys de 5 dies. Dramàtic.
El seu compromís es revertir-ho i demana temps, ja que fa tot just un mes que és en el càrrec. És cert, però no és menys cert que des del 2015 dels 4 darrers consellers i conselleres de salut 3 han estat d’Esquerra Republicana com ell.
La ciutadania i els professionals ja no creuen en més en paraules i volen fets. I des dels Comuns tenim clares les dues prioritats. En primer lloc necessitem situar el pressupost de l’atenció primària en el 25% del pressupost de Salut. Sens dubte el sistema nacional de Salut necessita de més recursos però també es cert que tenim evidents problemes de gestió, de prioritats i de model. El 2022 executarem realment 14.000 milions d’euros a la Conselleria de Salut, molt a prop de la demanda de 15.000 milions del sector i marcant un rècord històric. I com explica el sindicat de metges, no es nota per enlloc. És més, estem deixant de fer coses que fèiem abans de la pandèmia, seguim amb consultoris tancats, i molts centres d’atenció primària perden la ginecologia o l’atenció pediàtrica, com a Sant Joan Despí, Sabadell o Santa Margarida de Montbui. El canvi de model a l’atenció pediàtrica, la “concentració”, que en realitat és una retallada, es fa a més sense cap debat, explicació o transparència.
La segona gran prioritat és que necessitem més professionals sanitaris. I bàsicament això vol dir més metges i metgesses i més infermers i infermeres a l’Atenció Primària. I per fer-ho possible és imprescindible millorar les seves condicions laborals i salarials. Els professionals que formem en el nostre sistema marxen o bé a altres CCAA o bé a la sanitat privada. Hem de retenir el nostre talent i la inversió que hem fet en ells i elles per formar-los com el que són, grans professionals i compromesos amb el servei públic. I no pot ser que tinguem professionals amb diferents condicions laborals dins el Sistema Integral d’Utilització Publica de Catalunya.
La sanitat pública catalana es troba en una situació límit. I és ara el moment de donar-hi resposta, i tenim l’oportunitat de fer-ho amb el pressupost del 2023. Si no volem ser Madrid, cal deixar de caminar cap a Madrid.
